Ucronies

                La novel·la Els ambaixadors (Destino, 2014), d’Albert Villaró, ha posat de moda, a casa nostra, la “novel·la ucrònica”, una mena de variant de la novel·la històrica que, en certa manera, l’acosta a la ciència-ficció. Villaró, a través d’una trama d’espionatge, reconstrueix la història a partir de com hauria pogut ser si els fets d’octubre de 1934 haguessin tingut un desenllaç favorable als interessos de la Generalitat i hagués existit, doncs, una República Catalana Independent.

                El concepte d’ucronia (neologisme que vol dir “en cap temps”), es va crear al segle XIX seguint el model de la utopia (“en cap lloc”), de Thomas More, i serveix per plantejar com hauria canviat la història si els esdeveniments haguessin anat diferent, en algun aspecte, de com van anar en realitat. La ucronia ofereix, doncs, una història alternativa. I si Napoleó no hagués estat derrotat a Waterloo? I si Hitler arriba a guanyar la II Guerra Mundial? És clar que això només funcionarà si el lector sap que, en realitat, Napoleó va ser derrotat a Waterloo i Hitler va perdre la guerra. La literatura catalana ha conreat la ucronia literària des de fa temps. A Paraules d’Opoton el Vell (una novel·la que cal reivindicar, com cal reivindicar el seu autor), l’any 1969, Avel·lí Artís-Gener feia que els asteques descobrissin Europa abans que Colom descobrís Amèrica. Toni Soler també va publicar un relat ucrònic l’any 1994, Pretèrit imperfecte, on un historiador viatja a diferents períodes de la història i hi provoca canvis que deriven en els desenllaços més inesperats.

                Fa una colla d’anys, jo mateix vaig publicar O rei o res!, que, sense ser pròpiament una ucronia, esperona el lector a generar-ne una en la seva imaginació. Els personatges van al darrere d’un suposat testament del rei Martí l’Humà a favor del comte Jaume d’Urgell. Un testament que, si hagués existit, hauria pogut mantenir la nissaga catalana al capdavant de la corona d’Aragó i hauria pogut invalidar el Compromís de Casp. O rei o res! no especula sobre el que hauria pogut passar si..., només convida a plantejar-se una possibilitat que hauria canviat el curs de la història.

(Article publicat a la revista El Pou de la Gallina, en el número d'abril de 2014)