Dos articles a partir de "Triomfador" (de Joan Jordi Miralles)

 BULLYING A LA MASIA

L’última novel·la de Joan Jordi Miralles, Triomfador (Males Herbes, en català; Seix Barral, en castellà), acaba d’arribar a les llibreries. Miralles és un d’aquells autors inclassificables, amb una visió postmoderna de la literatura. Té una perspicàcia i un nervi narratius que el duen a oferir una prosa sòbria i hipnòtica («quirúrgica i incisiva», diu la contracoberta del llibre), que flueix amb naturalitat i, alhora, manté el lector atrapat en històries més profundes del que de vegades, en una sinopsi o en una lectura superficial, pot semblar. El narrador de Miralles acostuma a exposar els fets en tercera persona, focalitzat en els protagonistes, i es mou, d’una manera força asèptica, entre l’omnisciència i l’objectivitat. És el que en podríem dir un «narrador neutre», que exposa els fets de forma objectiva, que pot apuntar algun pensament dels personatges, però que s’aparta de qualsevol valoració. Hi ha altres característiques que defineixen l’obra de Miralles: els personatges, sovint, es troben desubicats en relació a l’entorn; de vegades sucumbeixen a atraccions malsanes; en els relats acostumen a aparèixer les relacions entre pares i fills; la intimitat dels protagonistes es presenta a partir d’obsessions o de detalls aparentment banals. Joan Jordi Miralles té una veu literària pròpia, i això el converteix en un escriptor interessant. S’ha anat construint un univers literari, amb un estil molt personal que aconsegueix singularitzar la seva obra. I Triomfador és una mostra excel·lent d’aquest estil i d’aquest talent narratiu.

Triomfador se situa als anys noranta i se centra en l’Ulisses, un noi de tretze anys, amb un talent innegable per a la pràctica esportiva, que fitxa pel Barça juvenil de bàsquet. Com que és de Manresa, s’ha d’instal·lar a La Masia, la residència del club per a les futures promeses. A partir d’aquest moment, la vida de l’Ulisses es converteix en un malson de pallisses i humiliacions («A La Masia no fan persones, més aviat les destrueixen»), que el xicot aguantarà estoicament, amb l’esperança de triomfar algun dia en el primer equip.

La trama, doncs, planteja una clàssica història de bullying i superació. És la història d’un noi que es fa gran, que madura, a base de trompades. Podria ser l’argument d’una novel·la juvenil. Miralles, però, s’aparta d’aquesta possibilitat amb un estil i un punt de vista radicalment personals. La prosa i l’estil del manresà, d’una gran nitidesa i precisió, desgrana un seguit d’experiències que, per a ser gaudides amb profunditat, demanen maduresa lectora i capacitat d’anar un xic més enllà del que es diu.

El fet que Joan Jordi Miralles, quan tenia l’edat del protagonista, residís a La Masia durant un parell de cursos com a jugador de bàsquet en la secció juvenil del F C Barcelona permet a l’autor retratar aquest univers amb coneixement de causa, però no converteix necessàriament la novel·la en un retrat del que va viure ni, encara menys, en una autoficció. Segurament li ha servit per congregar i foragitar més d’un fantasma, però, al marge d’aquesta circumstància, la potència del text, la força visual que transmet i les sensacions que desperta, fan que l’artefacte, com a artefacte purament literari, funcioni perfectament.

(Article publicat al diari Regió7, el dia 11 de febrer de 2023)

EL NARRADOR NEUTRE

Hi ha tres figures imprescindibles per a l’existència de la ficció narrativa. Una d’elles és, naturalment, la del narrador. Les altres dues són l’autor i el lector. Tenint en compte, doncs, que narrador i autor són entitats diferents (per més que de vegades es puguin confondre), i tenint en compte que l’autor és una entitat física palpable, hem de resoldre que el narrador forma part del món literari fictici.

La tradició ens ha ensenyat a classificar la figura del narrador, a partir del punt de vista, en dos grups: el narrador intern (quan és un dels personatges de la història, habitualment el protagonista, qui explica els fets) i el narrador extern (quan s’explica la història en tercera persona). I aquest narrador extern, a més, pot ser omniscient (capaç de penetrar en els sentiments més íntims dels personatges) o objectiu (mostra, sense analitzar-ho, allò que un espectador pot captar a través dels sentits). Poques vegades, però, s’aconsegueix el màxim grau d’objectivitat. Fins i tot els grans autors del Realisme o del Naturalisme focalitzaven el relat en algun personatge i mostraven què pensava, o bé, com passa més habitualment, l’autor deixava entreveure (encara que sigui entre línies) el seu judici sobre el fet narrat. Podríem concloure que la màxima objectivitat només es pot aconseguir des de la màxima neutralitat. Per tant, podríem arribar a parlar d’un «narrador neutre».

Aquesta reflexió m’ha vingut al cap després de llegir Triomfador (Males Herbes, en català; Seix Barral, en castellà), l’última novel·la de Joan Jordi Miralles, que acaba d’aterrar a les llibreries. Miralles (com ja ha fet en altres obres, com Una dona meravellosa o els relats llargs de Marginàlia) imparteix una lliçó sobre com explicar una història des de la màxima neutralitat i aconseguir, al mateix temps, que l’asèpsia discursiva no impedeixi mantenir el lector enganxat a les pàgines del llibre. A Triomfador, Miralles hi explica una història que el toca de prop: la d’un noi que, a principis dels anys noranta, passa un veritable calvari com a resident de La Masia, la residència per a joves esportistes de can Barça, on pateix pallisses i humiliacions constants, que aguanta amb l’esperança d’acabar triomfant al primer equip.

Submergir-se en la prosa «quirúrgica i incisiva» (adjectius que apareixen a la contracoberta del llibre) de Miralles és, com a lector, una experiència intensa, inquietant, hipnòtica: frase curta, mots precisos, descripcions d’una plasticitat cristal·lina i narrador neutre. Un univers literari particular, amb un estil molt personal que aconsegueix singularitzar la seva obra. En fi, un estil propi i efectiu, una prosa aparentment deshumanitzada per explicar un món clarament deshumanitzat.

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 5 de febrer de 2023)