Creure

 

La pràctica religiosa del cristianisme fa temps que està en crisi en el món occidental. Fa anys que les esglésies s’han anat buidant, els casaments civils i les parelles de fet substitueixen el matrimoni cristià i en els rituals de pas cada vegada hi ha menys concurrència. En l’Alpicat de la meva infantesa pocs xiquets faltaven a la missa de diumenge (fins i tot alguns hi fèiem d’escolans), la moral imperant no contemplava els aparellaments que no estiguessin beneïts per Déu Nostre Senyor, tots vam fer la comunió i la majoria, fins i tot, vam confirmar-nos. La idea d’una força superior divina servia (i encara serveix) per explicar tot allò que no tenia resposta. Ara bé, una bona colla dels qui ens vam criar en aquest ambient catòlic i apostòlic després vam anar a viure en parella sense estar casats, no hem batejat els fills i ens declarem obertament ateus o, els més prudents, diuen que són agnòstics. Molts dels nostres fills ja no coneixen bona part dels rituals cristians, ni l’estructura d’una missa, ni es plantegen l’existència d’un déu que jutja quines ànimes se salvaran i quines seran condemnades.

Desempallegar-nos de rituals i creences fonamentats en la fe religiosa pot semblar un avenç des del punt de vista de la ciència. El que ara no té explicació, potser d’aquí a uns anys, uns segles o (si la humanitat encara aguanta) uns mil·lennis, en tindrà. Bé que abans del boom dels meteoròlegs molts fenòmens climàtics s’explicaven per la voluntat i l’acció divines. I és cert que encara hi ha qui participa en processons per demanar que plogui. Fa cinquanta anys hi hauria anat tothom.

Els avenços científics han demostrat que tot, tard o d’hora, acaba tenint una explicació raonable. Però la naturalesa humana no sempre està a l’altura de les circumstàncies i té la necessitat de satisfer preguntes amb respostes immediates. Així, si no sabem com explicar determinats avistaments d’objectes voladors, si ens costa d’entendre com s’ho devien fer els egipcis per construir piràmides o dreçar monòlits gegantins, si som incapaços de treure l’entrellat d’algun fenomen geològic o atmosfèric..., en comptes de pensar que algun dia un científic trobarà una explicació plausible, tendim a imaginar que hi ha una força superior que ho controla tot. I en temps de crisi de fe religiosa, com la que viu actualment el món occidental, busquem altres explicacions igualment fantasioses. I és aleshores que apareix el fenomen curiós d’aquells que descarten, per absurda, l’existència d’un déu totpoderós i en canvi contemplen la possibilitat que la intervenció d’una força extraterrestre superior (de la qual, naturalment, tampoc no tenen cap constància) sigui l’explicació de tot allò que avui resulta inexplicable.

Al capdavall, potser necessitem creure en alguna cosa.

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 18 d'agost de 2024)