Llegir

(Amb aquest article, l'estiu passat, vaig assajar una classificació de lectors)

            Els humans som una raça ben estranya. Fixem-nos, per exemple, amb el que passa en relació als llibres: ningú no posa en dubte les virtuts de la lectura i en canvi la majoria no llegeixen. Fins i tot molts dels qui aconsellen la lectura (mestres, pares o psicòlegs) amb prou feines agafen un llibre al llarg de l’any. Amb això no vull caure en el tòpic fatalista segons el qual cada vegada es llegeix menys. Entre altres coses perquè no crec pas que sigui així. En realitat sempre s’ha llegit poc.

Molts dels qui sí que ho fan (sobre el paper o, cada vegada més, amb els ulls clavats a la pantalla d’un e-reader) tenen com a únic objectiu passar l’estona i consumir exclusivament best-sellers que no els facin rumiar gaire. Aquests no fan cas del que deia Kafka, quan assegurava que un llibre ha de trencar “el mar gelat que tenim a dins”. A aquests, més aviat, “els agrada reconèixer les seves pròpies idees vestides amb una disfressa agradable”, en paraules de Navokov.

            També hi ha els lectors que, per aprofitar el temps de lectura, tan sols s’interessen pels llibres “útils”, és a dir, aquells que els aporten uns continguts conceptuals: d’història, de filosofia, de medi ambient... Com si per anar per la vida en tinguéssim prou amb aquest tipus de coneixements. Aquests lectors menyspreen, carregats d’arrogància, la literatura de ficció (posant al mateix sac la bona, la mediocre i la dolenta) perquè la consideren vanal, apta només per a l’entreteniment.

            El tercer tipus de lector, generalment més cultivat i conscient del valor espiritual de les manifestacions artístiques, és aquell que sap que en la ficció literària hi pot trobar un alè de vida i busca, per tant, deliberadament, aprofundir en el coneixement de la naturalesa humana a través de la lectura de poemes i novel·les. Perquè sap que els llibres, els bons llibres de ficció, són plens de vida. Sap que a les pàgines d’una bona novel·la podem viure l’amistat, l’amor, l’odi o el dolor com mai no haguéssim imaginat que es poden viure; o descobrir que allò que hem viscut es pot explicar amb paraules. Sap que un bon poema ens emociona quan hi llegim sentiments autèntics que, a partir d’aquell moment, passen a formar part de la nostra pròpia experiència.

            Però el millor lector, segurament, és aquell que, tot buscant una manera de passar l’estona, recala en un bon llibre de ficció, gaudeix de la màgia de les paraules i, de retruc, potser sense ser-ne del tot conscient, creix com a ésser humà i es fa una mica més lliure.

            Davant d’una bona ficció literària, la vida i la literatura es confonen. Una bona lectura ens ha de transformar (com ho fan les experiències viscudes) i, si no ens transforma, és que potser no era tan bona.

A Noves cartes a un jove poeta, un llibret deliciós que Joan Margarit va publicar l’any passat, diu que “el lector no és l’equivalent de la persona que escolta un concert, sinó que el lector és el músic que interpreta aquesta partitura. L’instrument del lector és la seva sensibilitat, la seva cultura, els seus sentiments, el seu estat d’ànim, les seves frustracions, les seves pors, el seu passat...” Llegir ficció literària és molt més que resseguir una història a través de les paraules. És molt més que una manera de passar l’estona. Llegir és viure.

(Article publicat per Llorenç Capdevila al Regió 7, l'agost de 2010)