Llegir Amat-Piniella

Des del punt de vista literari, l’any 2013 és sinònim, a Manresa, d’any Joaquim Amat-Piniella. I no hi ha dubte que el millor homenatge que, a títol particular, podem fer cadascun de nosaltres a l’autor manresà, és la lectura (o relectura) dels seus textos, no tots els quals, dissortadament, són igual d’accessibles. Si bé la seva obra més important, la novel·la K.L.Reich, fruit del seu pas pel camp nazi de Mauthausen, es pot trobar en qualsevol llibreria en diverses edicions (Club Editor i Edicions62), no passa el mateix amb la resta de les seves novel·les. Sí que podem llegir, per exemple, els poemes de Les llunyanies, escrits quan l’autor era al camp d’extermini i publicats per l’Albí l’any 1999, que podríem aconseguir amb certa dificultat. Hauria de ser fàcil trobar la novel·la Roda de solitaris, un intens retrat sobre la guerra, que la modesta editorial mallorquina Ensiola va tenir l’encert de recuperar fa un parell d’anys. El passat novembre l’editorial Bromera va publicar Retaule en gris, un interessant recull de relats, escrits a cavall dels anys quaranta i cinquanta, en el qual Amat-Piniella retrata la grisor de la postguerra. Aviat, també, i gràcies a la mateixa editorial, disposarem d’una edició completa, amb pròleg de Lluís Calderer, de la més manresana de totes les novel·les d’Amat-Piniella, El casino dels senyors, i podrem, per tant, acompanyar el fantasma de l’antic conserge del Casino que, quinze anys després de la guerra, torna a passejar pels racons de l’edifici on havia treballat i que avui és un centre cultural, amb biblioteca, oficines i sales d’exposicions. Esperem que també arribi a bon port l’edició d’un recull d’articles, a cura de Toni Mata, que apareixerà a l’editorial Acontravent durant l’any. De moment, però, no hi ha perspectives de retrobar les últimes novel·les publicades en vida de l’autor –La pau a casa (1957) i La ribera deserta (1966)—, ni Ombres al calidoscopi (1933), la seva primera obra, una col·lecció d’eloqüents retrats literaris de personatges manresans, que li va prologar el malaguanyat Josep Maria Planes, amic seu.

(Article publicat a El Pou de la gallina, febrer de 2013)