Col·leccions

 

En el número d’aquesta revista del mes passat, el Jordi Estrada signava un reportatge interessantíssim en què repassava col·leccions insòlites que han atresorat alguns bagencs a casa seva, des d’una completa col·lecció de ràdios antigues, fins a una valuosa col·lecció d’objectes relacionats amb els Beatles, passant per una recopilació d’edicions del Quixot en llengües diverses.

El reportatge, però, no incloïa –per raons òbvies— col·leccions immaterials. Seria interessant que la redacció del Pou ho tingués en compte com a tema per a més endavant, tot i que l’encarregat de fer el reportatge potser toparia amb dificultats insalvables, perquè les col·leccions d’aquesta mena deuen ser difícils de validar. No em direu, però, que no seria interessant conèixer alguna col·leccionista d’amants manresana, un recopilador de sospirs de Sant Vicenç o un col·leccionista de desenganys que fos de Santpedor o de Súria.

A mig camí entre allò que és material i allò que no ho és, hi ha les col·leccions de paraules. Els diccionaris entrarien en aquest terreny i n’hi ha de ben variats. Conec filòlegs que col·leccionen mots en perill d’extinció, paraules pròpies d’una zona concreta o d’un grup social determinat... Jo mateix n’he començat alguna, de col·lecció d’aquestes, però soc poc constant i sempre les deixo a mitges (ja em passava amb els àlbums de cromos quan era petit), com la col·lecció d’escriptors i personatges literaris amb el cognom igual que el nom. En vaig trobar cinc: el protagonista de Lolita Humbert Humbert, l’escriptor costumista Robert Robert, el poeta menorquí Ponç Pons, l’assagista lleidatà Vidal Vidal o el novel·lista nord-català Joan-Lluís Lluís.

Quan estudiava a la universitat tenia un company que col·leccionava eufemismes i disfemismes referents als òrgans sexuals, tant masculins com femenins, en qualsevol dialecte del català (de la «tita» o el «pardal» a la «figa» o la «xona»). Els classificava per temàtiques (ocells, fruites, etc.). En tenia una pila i estava convençut que amb aquell material algun dia faria una aportació valuosíssima al camp de la lexicografia catalana. De moment, però, crec que l’estudi resta encara inèdit.

(Article publicat a El Pou de la gallina, en el número de novembre de 2024)