Mar endins

 

Entre tanta modernor i joventut trencadora amb ganes de matar la tradició i menjar-se el món (que ja està bé que hi sigui), de vegades oblidem que hi ha poetes com Josep Fàbrega, un dels més interessants, rics i sensibles que tenim a la Catalunya central. Fàbrega no és jove, ni trencador, i com a poeta no ha tingut mai l’actitud combativa de qui vol matar la tradició, però des de fa una vintena d’anys garbella mots, acumula premis i publica llibres de poemes que potser haurien de merèixer una mica més d’interès.

Ara fa un any, Fàbrega va publicar el seu darrer recull, Mar endins (Neopàtria, 2023), guanyador del VIII Premi de Poesia Xavier Casp, que componen una cinquantena de proses poètiques flanquejades per dos haikús cadascuna. De vegades els haikús són un complement de la prosa i en altres casos la prosa actua com a paràfrasi dels haikús. Sigui com vulgui, els textos dialoguen entre ells. En conjunt, Mar endins és un compendi d’impressions, sentiments i emocions en què el paisatge marítim (amb el mar com a símbol de pau, de llibertat, de serenor, de mort) fa de reflex de l’ànima i, amb imatges paisatgístiques de gran plasticitat («quatre rampoines de núvol blanquinós entelen el primer blau de l’any») i una llengua precisa i genuïna (que recupera paraules mig oblidades com «tanagra», «agafallós» o «esmotxar»), serveix per parlar dels grans temes: la solitud, el retorn («El retorn és un mite, una falàcia. Mai no retornes al lloc d’on vas sortir, mai»), la vellesa, el record («l’hivern enceta / la pell de la memòria. / La llum és freda»), el desengany («Hi ha freds que esbalcen, / vestits de gebre i d’ombres, / les esperances»), la mort i el pas del temps («Desdibuixada / i ratada per l’ombra / se’n va la tarda»)... Fins que al final, amb una certa fatiga de viure, «Tip de paraules / i amb els llavis sense esma / me’n torno a casa».

Són les impressions d’un home del terròs que guaita, embadalit, el mar; que s’impregna del paisatge costaner i acaba mirant, sobretot, a dins d’ell mateix. Són els mots d’un enamorat de la llengua que sent la necessitat de deixar constància del seu pas per aquest món.

(El Pou de la gallina, desembre 2024)