A finals d’agost, una colla d’amics vam voler acompanyar Josep Tomàs Cabot en la celebració del seu noranta-quatrè aniversari, sabent que potser seria el darrer cop que ho podríem fer. A més, li portàvem, a tall de regal, la notícia que RTVE havia penjat els cinc episodis de La Reducción, la versió dramatitzada que s’havia fet el 1966 de la seva novel·la homònima.
Sempre rebia agraït la visita de coneguts i amics i acceptava amb bonhomia el reconeixement que li professàvem. Es lamentava d’haver perdut molts amics de joventut i es conformava amb la companyia dels que havia fet de gran, quan, jubilat, va tornar a Manresa. Per a nosaltres, era un referent intel·lectual i literari, una mena de patriarca, un mestre de qui, a part d’aprendre’n, et pots considerar amic. I és que formar part de l’univers lletraferit té aquestes coses: passada la primera joventut en què necessites carregar contra els que t’han precedit, les edats s’esborren.
Comptar-me entre els amics de Josep Tomàs Cabot, savi d’una generositat humana i intel·lectual infreqüent, ha estat un motiu d’orgull i n’he presumit moltes vegades. La seva obra té un valor indiscutible, que radica sobretot en el perfil insòlit de l’autor: melòman, metge, periodista especialitzat amb la divulgació històrica i científica i escriptor versàtil. Jugava amb unes eines, uns coneixements i una sensibilitat que no sé pas si trobaríem en cap altre escriptor.
Si bé, com se sol dir, ningú no mor del tot mentre se’n conserva el record, en el cas d’un escriptor en queda, a més, l’obra. I en el cas concret de Josep Tomàs Cabot qualsevol lector té a l’abast la seva Narrativa catalana completa en cinc volums que tan bellament va publicar L’Albí entre el 2018 i el 2020. Llegir-lo serà, a partir d’ara, la millor manera de retre-li homenatge.
(Regió7, 13 d'octubre de 2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada