La
nit passada (28 de setembre de 2012) ha tingut lloc un sopar per commemorar els
quaranta anys de presència d’Òmnium Cultural al Bages amb més de 150
participants. Qui els ho havia de dir, fa just mig segle, als senyors Carulla,
Millet, Cendrós, Riera i Vallbé, prohoms barcelonins amb ganes de recuperar una
cultura catalana penosament malmesa per la llarga nit franquista, quan es van
trobar, amb l’aval de l’abat Escarré –que n’inauguraria la seu del Palau Dalmases
l’any 1963—, per fundar l’entitat, que al cap de tant de temps –i després
d’haver passat etapes ben diverses— Òmnium Cultural no tan sols hauria guanyat
socis, presència territorial i influència civil, sinó que s’hauria adaptat als
nous temps fins a convertir-se en l’entitat social més important de les que, en
aquesta part del segle XXI, tenen com a objectiu la defensa de la llengua, la
cultura i el país? Molt hi ha tingut a veure, en aquest procés modernitzador,
la figura de la darrera presidenta nacional, Muriel Casals, que amb el seu to
suau i el seu discurs precís i contundent s’ha guanyat la simpatia de la
societat civil catalana, fins i tot la d’alguns sectors que fins fa poc encara
arrufaven el nas quan sentien parlar d’una entitat que, en algun moment,
s’havia associat a l’expressió més rància del catalanisme. Avui, Òmnium és una
entitat forta, dinàmica i compromesa; té més de 25.000 socis i passa per un
moment dolç, essent un actiu inqüestionable en molts dels esdeveniments que
darrerament són notícia.
L’actual
presidenta també hi era, ahir, a la Sala Petita del teatre Kursaal, a Manresa,
per intervenir en aquesta celebració del quarantè aniversari d’una de les 24 seus
territorials que l’entitat té repartides pel país: la del Bages. Un breu i intens
documental, amb el testimoni dels presidents que hi han passat des del 1972,
però també amb presència de les noves generacions de socis, va recordar la
intensa activitat d’Òmnium a la comarca.
I
qui els ho havia de dir, als fundadors i als primers socis de la seu bagenca
(Lletjós, Sitges, Camprubí, Badia, etc...), que 40 anys més tard, en un teatre
Kursaal recuperat, se’ls retria un homenatge i que la delegació s’hauria
convertit en una de les entitats culturals més actives de la Catalunya Central?
Avui, Òmnium Bages és al darrere de presentacions de llibres, premis literaris,
recitals, cicles de conferències, cursos d’història, exposicions, projectes per
afavorir la cohesió social, etc... Col·labora amb l’Assemblea Nacional de
Catalunya i amb Manresa per al Independència en l’organització d’actes per
promoure el dret a decidir. L’any vinent
serà l’entitat que coordinarà els actes de les festes de la Llum, i ha
impulsat una iniciativa destinada a modificar sensiblement la fesomia cultural
de la ciutat: el conjunt escultòric dedicat a Amat-Piniella, obra de Ramon Oms i
pagat per subscripció popular, que es vol inaugurar davant la biblioteca del
Casino el 2013, any en què es commemora el centenari del naixement de
l’escriptor manresà més important del segle XX.
Òmnium
és una entitat que (a Manresa, al Bages i a Catalunya) les circumstàncies han
situat en una posició crucial, i que, paradoxalment, essent avui més necessària
que mai, aspira a no ser-ne gens en un futur proper.
(Article publicat a Regió7 el 29 de setembre de 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada