Voluntat de servei (Rafael Tasis)

Després de llegir Diari íntim (Acontravent), el recull de textos autobiogràfics, fins ara inèdits, de Rafael Tasis, un té la sensació d’haver llegit una obra d’un interès literari més aviat escàs, però que, en canvi, contribueix a divulgar la personalitat d’un dels homes imprescindibles de la nostra cultura.

                Gràcies a Diari íntim assistim als maldecaps adolescents de Rafael Tasis, que als setze anys, amb una llengua vacil·lant, somiava amb esdevenir un escriptor famós, es deixava portar per la sensualitat que li despertava la visió de la bellesa femenina i era víctima dels habituals turments inconformistes de l’adolescència (“Tinc dies tan profundament irats i amargats, que em trec l’ànima plena de fel... Ira contra mi, contra el món, contra l’estupidesa de les convencions...”). És interessant, doncs, conèixer els flirtejos juvenils de Rafael Tasis, les lectures que feia de forma compulsiva, la precocitat amb què va començar a publicar... i, més endavant, les impressions sobre els primers dies de la guerra, sobre l’assassinat del seu amic Josep Maria Planes (en parla a l’entrada del 10 d’agost del trenta-sis, quan totes les fonts situen el fet el dia 24), sobre la fugida cap a l’exili francès o sobre l’alliberament de París. En els primers capítols d’una autobiografia que va quedar incompleta la força literària hi és més gran, però s’atura després d’explicar els orígens familiars i algunes impressions de la infantesa.

                De formació autodidacta i amb una ambició considerable, Tasis va començar a publicar relats infantils i articles periodístics. Més tard, i especialment després de la guerra, les circumstàncies el van portar a escriure amb voluntat de servei, i va publicar novel·les que retrataven la seva generació (Tres), va ser el pioner del gènere policíac en la nostra llengua (La Bíblia valenciana), va estrenar peces teatrals (La maleta) i va contribuir a omplir algun forat historiogràfic (Pere el Cerimoniós i els seus fills).

(Article publicat a El Pou de la Gallina, en el número de setembre de 2012)