Avui, votem

                Ho he dit en alguna ocasió: a hores d’ara, la societat catalana ja ha demostrat tot el que podia demostrar en relació al dret a decidir i al desig de decidir a favor de la llibertat. Què més hem de fer, per reclamar un dret que creiem nostre? Manifestacions, concerts i actes multitudinaris, sense precedents ni aquí ni enlloc, han omplert carrers, places i estadis... Sense coaccions, sense violència, en un ambient festiu i amb una convicció ferma. Hi ha catalans que s’hi oposen, que s’escuden en la negació del nostre dret a decidir i es remeten a la Constitució Espanyola. Però, de moment, els qui ens hem manifestat massivament i hem proclamat amb veu més ferma els nostres anhels hem estat els partidaris de la sobirania a què creiem que té dret (si no legal, del tot legítim) el nostre poble. Més fort no podíem cridar. Ens ha sentit –i ens ha escoltat— tothom que ho ha volgut fer. Davant d’aquest clam popular, la normalitat hauria d’imposar-se i avui, dia 9 de novembre, hauríem d’haver pogut votar, com els escocesos, en un referèndum. Després de l’escrutini, hauríem acceptat el resultat que la majoria hagués decidit i els partidaris de l’opció guanyadora haurien destapat una ampolla de cava.

                Al final, però, ni referèndum ni consulta. Els qui, a causa del clam popular i fent gala de l’exercici de responsabilitat a què se sotmetien, havien agafat les regnes del procés (desafiament, en diuen a Madrid), les han tornat de nou al poble. I, tanmateix, encara que el resultat només serveixi per fer un recompte aproximat que reforci la legitimitat amb què reclamem el que considerem un dret, encara que des de fora se’n minimitzi la transcendència, cal que anem a votar, cal que la societat assumeixi de nou la iniciativa i que ens expressem amb prou contundència per obligar els qui ens manen a recuperar el camí que els hem marcat.

                A partir de demà, ja no ens serveix la murrieria (aparentment efectiva, però a la fi enganyosa) que el Govern de Catalunya va exhibir fins que, fa un mes, van desconvocar la consulta que estava prevista i, per no fer trencadissa, van acabar rebaixant-la a la jornada de participació ciutadana que, si no hi ha hagut cap sorpresa d’última hora, avui es deu estar desenvolupant. Res de “ja ho tenim tot previst”. Volem un full de ruta concret i transparent. Per tant, encara que –il·lusos, si voleu— ens haguéssim cregut, fins al darrer moment, que acabaríem votant en una consulta, i per més que ens sentim una mica decebuts per la falta de coratge dels qui alimentaven l’esperança, avui s’ha d’anar a votar.

                Només un nou clam multitudinari (aquesta vegada, en forma de milions de paperetes a dins de milers d’urnes escampades per tots els pobles i ciutats del país) pot tornar la pilota a la teulada d’aquells que, agradi o no, han de liderar el procés.

(Article publicat el 9N de 2014, al suplement Lectura del diari Segre)