Gabriel Mora i Arana, el poeta senzill

                Hi ha qui critica els poetes perquè costa que la seva obra sigui entenedora. A l’altre extrem, hi ha qui defensa i escriu una poesia críptica, argüint que, com més difícil, més capes de lectura i, per tant, més profunditat pot tenir. Personalment, agraeixo que els poetes es mostrin profunds i, a la vegada, intel·ligibles.  I un dels qui ho aconseguia era el manresà Gabriel Mora i Arana, que ens va deixar ahir. Parlem d’un poeta, però podríem parlar d’un humanista. De formació autodidacta, va destacar com a divulgador de l’esperantisme i de l’esperanto i era qui més coneixia la Renaixença manresana.

Al març, en el marc del Dia Mundial de la poesia, se li va retre un homenatge. Fa tot just unes setmanes, mentre un servidor preparava l’actualització de la ruta per la Manresa literària que tindrà lloc aquest dissabte pels carrers de la ciutat, vaig decidir d’incloure-hi un text de Mora i Arana, aprofitant que passàvem per davant del mural que, amb la seva imatge i un dels seus poemes, té al carrer de la Mel. Dissabte, la lectura de L’enamorament tindrà també un punt d’homenatge a aquest poeta i esperantista que fugia del soroll però que mereixeria més ressò, i donarà una mica més de sentit a l’itinerari.

                Els lletraferits manresans quedem una mica orfes. En el record ens queda la seva aparença d’home senzill capaç d’escriure sonets d’alta volada.

(Nota publicada a Regió7, el dia 26 de novembre de 2014, amb motiu de la mort de Mora i Arana)