Narradors Centrals pel sí

                És veritat que en un món ideal (o, si més no, en un país normal) l’art i, en general, l’experiència creativa, haurien de poder anar desvinculats de les circumstàncies polítiques i dels processos socials. En aquest món ideal, la cultura tindria un reconeixement social i institucional inqüestionables i Jordi Savall, per exemple, no hauria hagut de renunciar al Premio Nacional de música que li concedia el ministeri la setmana passada. També és veritat que, sovint, la creativitat ha tingut com a objectiu influir en la societat i ho ha aconseguit amb resultats notables tant pel que fa a la incidència buscada a peu de carrer com amb la qualitat artística de l’obra. El realisme històric o la cançó protesta en són mostres prou evidents. Allò que és innegable, tanmateix, és que ara i aquí resulta inevitable que des dels sectors més diversos –artistes inclosos— hi hagi posicionaments en relació al procés sobiranista que –agradi o no— estem vivint.

                Hi ha qui s’ha posicionat directament a través de la seva obra. S’han escrit assajos, novel·les i poemes, s’han fet exposicions de pintura i s’han composat cançons a favor del dret a decidir o, directament, a favor de la independència. Però també s’han tirat endavant reivindicacions col·lectives d’artistes i intel·lectuals que han volgut fer públic el seu compromís, en forma de discurs o manifest. En aquest sentit, el manifest “Diem sí a la consulta, direm sí a la independència”, que es va fer públic el 16 d’octubre, és un dels que ha tingut més ressò, perquè recull la signatura de més de cinc-cents escriptors catalans, encapçalats per noms solvents i contrastats com Jaume Cabré, Sánchez Piñol, Quim Monzó o Josep Maria Espinàs.

                És per això, perquè creiem que, a més d’explicar històries de ficció, tenim alguna cosa a dir sobre el que passa al nostre entorn (perquè el que hi passa és massa important per obviar-ho), que aquesta setmana, una trentena de narradors de la Catalunya central (de l’Anoia, del Bages, del Berguedà, del Solsonès i d’Osona) hem signat i fet públic el manifest “Narradors Centrals per la llibertat”, un breu text de tres paràgrafs on destaquem tres coses: en primer lloc, manifestem la voluntat d’expressar la nostra posició favorable en relació al dret dels catalans a decidir el propi futur com a poble; en segon lloc, ratifiquem el manifest signat a l’octubre per més de cinc-cents escriptors catalans, a favor de votar el 9 de novembre, i a favor de votar que sí; i, finalment, com a escriptors que no som de Barcelona, expressem el desig que la Catalunya del futur, la que volem veure néixer ben aviat, estigui atenta al potencial creatiu de la totalitat del territori, que els escriptors d’allò que se’n diu “comarques” no haguem d’anar a viure al Cap i Casal per ser tinguts en compte pels grans mitjans, ni bandejats per les institucions.

                Ignoro si, com a col·lectiu, els Narradors Centrals tenim alguna mena de força moral o de solvència ideològica. Vull creure que sí, perquè la pràctica de la literatura va associada a una reflexió intel·lectual que en alguns casos és prou respectable. Per una vegada, sense fer servir metàfores ni dobles sentits, una colla d’escriptors ens hem volgut manifestar amb paraules i missatge clars. Perquè demà cal anar a votar amb llibertat, i cal votar per la llibertat.

(Article publicat el 8 de novembre de 2014, al diari Regió7)