Descoordinats

 Els meus alumnes de segon de batxillerat aviat faran les PAU (Proves d’Accés a la Universitat) i a hores d’ara estan nerviosos. Molts les aprovaran sense massa esforç, perquè no necessiten notes altes i han aprofitat el curs. Alguns, en canvi, necessitaran moltes hores d’estudi per preparar-les, perquè no han acabat el curs prou preparats o perquè necessiten notes altes per accedir a la carrera que desitgen. Els qui volen fer medicina, per exemple, saben que ho tenen complicat, perquè per entrar els demanen un resultat estratosfèric. En canvi, els qui volen fer magisteri o educació infantil podran accedir als estudis universitaris amb una nota de tall prou raonable. Aquests, però, ja van haver de fer les PAP (Proves d’Aptitud Pedagògica) el passat 11 d’abril.

Els futurs mestres i professors, a més, saben que per exercir la docència necessitaran, més d’hora que tard, el certificat de nivell superior de català, el C2, i que potser mai no estaran en tan bones condicions com ara –amb els coneixements de la secundària postobligatòria encara frescos— per treure-se’l.

Si tenim en compte que a Catalunya tant les PAU com les PAP les organitza l’Oficina d’Accès a la Universitat, que depèn de la Generalitat, i que les proves del C2 més descentralitzades i econòmiques són les que convoca la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat (DGPL), semblaria lògic que els diferents departaments de l’administració pública es posessin d’acord per facilitar que un estudiant que vulgui dedicar-se a la docència pugui fer les tres proves al llarg del curs. Però resulta que l’11 d’abril, el mateix dia que feien les PAP, es va convocar la prova de la DPLG per obtenir el C2, la qual cosa feia impossible presentar-se a les dues proves. És cert que les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) també convoquen proves del C2, però, a part de ser una opció força més cara, les fan el 28 de maig, quan els alumnes de segon de batxillerat ja només pensen en les PAU, que són al cap d’una setmana. I és cert, també, que algunes universitats ofereixen la possibilitat de fer la prova del C2, però no està pensada per a alumnes externs.

En resum, que, tot i dependre de la Generalitat, enguany ha estat impossible que un estudiant de batxillerat, a banda de fer les PAP i les PAU, imprescindibles per accedir a qualsevol carrera vinculada a l’educació, pogués, a més a més, treure’s el C2, que un dia necessitarà i que potser mai no estarà tan preparat com ara per treure’s. Només hauria calgut que les proves del DGPL o les PAP s’haguessin fet una setmana abans o una setmana després. Es veu, però, que coordinar-se i quadrar calendaris entre diferents departaments d’una mateixa administració deu ser massa difícil. I així anem.

(Lectura, Segre, 24 de maig de 2026)