Maldat

 És cert que, per entendre’ls, sempre cal contextualitzar els actes dels humans. El context ajuda, sovint, a explicar per què passen algunes coses, tant les bones com les dolentes. L’entorn d’un infant, per exemple, condiciona el seu comportament, per bé o per mal, de la mateixa manera que el context polític i administratiu pot condicionar els actes d’un adult. Això està estudiat i analitzat i no crec que ningú pugui posar-ho en dubte.

La filosofia moderna s’ha dedicat profusament –sobretot després d’Auschwitz i l’Holocaust— a buscar l’origen del mal, a pensar com és possible que persones mediocres i aparentment inofensives (o, fins i tot, persones amb un cert refinament cultural i remarcable sensibilitat artística), han arribat a permetre, a propiciar i a cometre crims atroços. Hannah Arendt, per exemple, parlava de la «banalitat del mal» per referir-se a les atrocitats que pot perpetrar un individu gris, sense cap patologia psicològica, quan segueix un corrent, acata unes ordres i no reflexiona. Arendt, que va formular aquest concepte arran del judici al criminal nazi Adolf Eichman, un dels principals executors de la maquinària burocràtica que tenia com a objectiu allò que van anomenar «la solució final» (exterminar sistemàticament els jueus d’Europa), no pretenia pas justificar-ne els actes abominables, ni de bon tros, sinó analitzar la condició humana i valorar si la maldat intrínseca pot aflorar en qualsevol persona que, en un context dominat pel totalitarisme, la burocràcia impersonal i l’aïllament social, no participa del pensament crític.

Em temo que en aquest Occident que presumeix de ser civilitzat vivim, ara mateix, un moment propici a la germinació de la maldat. Algunes pors socials, els discursos d’odi oportunistes i la gestió tímida amb què es combaten hi contribueixen. L’expansió de l’extrema dreta n’és un símptoma clar. I les xarxes socials ens en donen pistes alarmants: notícies falses que s’escampen per crear estats d’ànim a favor o en contra de determinats col·lectius, difusió d’imatges amb l’únic objectiu d’estendre la por, discursos populistes destinats a captar l’atenció dels qui necessiten sentir que formen part d’alguna cosa... Sense estar tipificades com a delicte, aquesta mena d’accions provenen del mateix racó de la nostra naturalesa d’on prové la maldat. Algú que, per exemple, assisteix a una humiliació (una pallissa, una broma de mal gust o un escarni verbal) i, en comptes d’ajudar la víctima o, simplement, mirar de posar pau, treu el mòbil i es posa a gravar-ho per, després, compartir-ho a les xarxes, em sembla una persona que actua amb una dosi de maldat molt similar a la de l’abusador que perpetra la humiliació. I això passa, a prop nostre, cada dia.

(Lectura, Segre, 30 d'agost de 2026)