Gestos

 Els nostres gestos diuen molt de nosaltres. Ens delaten i, sovint, fan aflorar allò que s’amaga al subconscient.

Us heu fixat que molts governants, quan es fan fotos amb altres mandataris, surten sovint amb les mans entrellaçades sota el ventre, com si es protegissin els genitals? És un gest semblant al dels futbolistes quan es posen en una barrera just abans que l’oponent xuti una falta, però en aquell cas la protecció física és necessària, perquè un cop de pilota en aquella zona podria causar estralls irreversibles.

Posar els braços com a barrera és un gest corrent en la vida quotidiana. Creuem els braços perquè allò que ens diuen no ens convenç o no ens agrada, els creuem per distanciar-nos de l’interlocutor i, si allò que estem sentint ens treu de polleguera, no tan sols els creuem sinó que, a més, tanquem els punys. És cert que també els creuem quan tenim fred, però això seria una altre tema. De la mateixa manera, passejar amb els braços al darrere, amb les mans enllaçades, és un símptoma d’anar segur per la vida, amb tota la part frontal al descobert, sense por.

Es veu que hi ha estudis que demostren la importància de relaxar tensions per augmentar la receptivitat. Allan Pease (Body Language, 1981) explica que es van agafar dos grups d’estudiants que havien d’assistir a unes conferències; a uns se’ls va demanar que escoltessin amb els braços plegats i als altres que no encreuessin braços ni cames. Els resultats demostraven que el grup dels braços creuats va retenir i aprendre un trenta-vuit per cent menys d’informació que l’altre i, a sobre, tenien una opinió més crítica de l’orador.

Els adults hem après a controlar una mica els gestos que ens delaten, però n’hi ha que surten de forma inconscient: per exemple, quan ens tapem la boca amb la mà mentre diem o sentim una mentida. De vegades, si sabem dissimular una mica, reduïm el gest i només ens toquem el nas. I què me’n dieu de com creuem les cames quan ens asseiem? N’hi ha que seuen eixarrancats, que és un dels gestos més arrogants de poder, però la majoria creuem les cames quan seiem davant d’algú, i les mantenim així fins que no s’estableix un clima de confiança.

Els bons venedors saben que no encolomaran el seu producte a un client que els escolta amb les cames i els braços plegats. Per tant, hauran de crear un clima propici i esperar que el client es relaxi abans de passar a l’acció i fer l’oferta. Amb l’arribada de la IA han arribat també programes que, a través d’una càmera, descodifiquen els gestos d’un auditori i valoren l’interès que desperta una xerrada, una classe o una presentació. Us imagineu una d’aquestes càmeres a l’aula, amb el professor obligat a tenir sempre els alumnes en actitud de passar-s’ho bé? Temps al temps.

(Lectura, Segre, 16 d'agost de 2026)