Alimentar el cervell

  Deia Josep Pla (i, si no ho deia, segur que podria haver-ho dit) que allò que més l’interessava de la cuina és el resultat. És una bona manera de definir-se com a amant de la gastronomia però no pas dels fogons. I és que, certament, un pot renegar de passar-se hores elaborant plats gustosos i, en canvi, gaudir molt davant d’una espatlla de xai al forn, d’uns caragols a la llauna, d’un bacallà amb samfaina o, fins i tot, d’una truita a la francesa acompanyada de pa amb tomata i regada amb un bon vi.

Conec molta gent que no cuina, però no conec ningú a qui no agradi menjar. Uns queden satisfets amb àpats més o menys senzills, d’altres busquen una estona de felicitat en la sofisticació de l’alta cuina, i n’hi ha que s’alimenten a base de pizza, macarrons i patates fregides. Sigui com sigui, tots gaudim menjant, perquè, al capdavall, forma part de la naturalesa humana allò de fer de la necessitat virtut. A veure si, al final, per més que ho vestim amb mil idees creatives, resultarà que, com qualsevol animal del planeta, en el fons els humans no busquem res més que satisfer les necessitats bàsiques. A veure si, al final, per més que ho intentem maquillar amb interminables rius de tinta, només ens mou la necessitat de menjar per sobreviure i copular per perpetrar l’espècie.

Vull pensar, tanmateix, que, a banda de satisfer les necessitats del ventre i del baix ventre, els humans també tenim necessitats intel·lectuals, per senzilles o bàsiques que siguin. I em sembla que és per això que, des que el món és món, ens inventem històries i ens les expliquem a través de rondalles, faules, acudits, sopars de duro, contes, novel·les, pel·lícules o sèries. La ficció alimenta el cervell. Necessitem la narrativa. Sense narracions no podem viure. Les narracions ens fan persones. Quan som petits, ens ajuden a assimilar els biaixos del comportament humà, ens ofereixen models i pautes que, de manera més o menys inconscient, contribuiran a formar-nos. Després, quan ja som grans, permeten aprofundir en l’anàlisi de la pròpia naturalesa. Les històries poden arribar per mil canals: explicades a la barra d’un bar o al llit abans d’anar a dormir; llegides en un llibre o al diari; a través de la televisió, la ràdio o el cinema, etc. Els uns sobreviuran a base d’històries simples o superficials i els altres necessitaran literatura de qualitat. Això ja dependrà dels interessos, les capacitats o l’ambició de cadascú. Però ningú no sobreviu sense ficció.

De la mateixa manera que necessitem menjar, respirar o dormir, també necessitem ficció narrativa. La necessitem fins a tal punt que, quan ens adormim i, per tant, ningú ens nodreix el cervell amb històries de ficció, som nosaltres mateixos que ens les generem a través dels somnis.

 (Lectura, diari Segre: 25/05/2025)