Calderer, poeta

 Aquest octubre ha fet cinc anys que ens va deixar Lluís Calderer. Cinc anys sense una de les ments més lúcides i una de les veus literàries més valuoses que s’han deixat sentir a Manresa. Cinc anys sense una presència que prestigiava els actes culturals de la ciutat. Cinc anys sense les lliçons de saviesa amb què delectava qualsevol mena d’auditori (en una conversa informal o en una conferència) cada cop que obria la boca. I cinc anys, és clar, sense compartir amb ell aquest Fanal de cua al Pou de la gallina.

Lluís Calderer va escriure molt. Podria haver escrit més, però preferia llegir. I va llegir moltíssim. Era un gran lector. Sentint-lo, un tenia la sensació que havia llegit tot allò que valia la pena llegir, ho havia assimilat i compartia l’experiència amb una brillant maduresa analítica i una enorme capacitat divulgadora que el van convertir en guia de tants i tants altres lectors. I quan escrivia, és clar, era perquè tenia coses a dir. I les deia amb les paraules justes, mesurades, essencials i profundes. Anava directament al rovell de l’ou. La seva poesia, per exemple, és d’una sensibilitat i d’una envergadura intel·lectual que, ben mirat, ens porten a afirmar que som davant d’un poeta de primer ordre que no té res a envejar a altres poetes més reconeguts de la seva generació.

Coincidint amb l’efemèride, l’editor i amic Jaume Huch acaba d’aplegar la poesia completa de Lluís Calderer en el volum Incertesa de l’alba (L’Albí), que inclou, a banda dels tres reculls ja publicats –Essència del temps (1982), Mentre la pols es mou (1995) i El pacte clos (1997)–, poemes esparsos que havien sortit aquí i allà i, fins i tot, alguns d’inèdits. El mateix Huch, a més, signa un excel·lent pròleg que, entre altres coses, serveix per justificar l’aparició d’aquest volum tan necessari.

No és estrany que el passat 22 d’octubre la sala d’actes del Casino quedés petita en la presentació d’Incertesa de l’alba. La llista de seguidors devots, orgullosos d’haver conegut Lluís Calderer i d’haver-nos deixat guiar per les seves paraules sàvies és llarga, sobretot al Bages. Tant debò aquest volum faci volar més enllà la seva poesia i l’acosti al reconeixement que es mereix.

(El Pou, novembre 2025)