Candel i Sinca

  Quan un escriptor emprèn el projecte d’escriure una biografia, segurament la seva pròpia història queda, a partir d’aquell moment, lligada a la del biografiat. Quan Genís Sinca, l’any 2001, va visitar per primera vegada Paco Candel al barri de Can Tunis amb la intenció de recrear la seva història, no compto que s’imaginés que aquell projecte, que acabaria amb la publicació de La providència es diu Paco (La Magrana, 2008) un any després de la mort de Candel, el portaria, vint-i-cinc anys més tard, a comissariar els actes de commemoració del centenari de l’autor de Els altres catalans i Donde la ciudad pierde su nombre.

La història de la literatura és plena d’estranyes parelles. La formada pel novel·lista que millor i més exhaustivament va retratar el fenomen migratori durant la segona meitat del segle XX i el periodista manresà que s’ha convertit en un dels més brillants autors de biografies de la literatura catalana no sé si és estranya, però, des del dia que Sinca va fer la primera visita a Candel, estava destinada a fructificar amb un llibre tan interessant com l’esmentat, que ara podem recuperar, reeditat per Comanegra, amb el títol Candel. Vida de Paco Candel, la màquina d’escriure (2025).

I és que quan escriu una biografia, Sinca no es limita a fer un recull de to enciclopèdic amb episodis més o menys rellevants, anècdotes i obres destacades del biografiat. El manresà té molt clar que l’objectiu és captar i transmetre l’essència (l’ànima!) d’aquell a qui pretén retratar. En el cas de Candel, un personatge únic i inclassificable, ho aconsegueix quan s’adona que l’antunenc, més que no pas parlant d’ell, es deixa anar quan parla dels altres, dels amics, col·laboradors o còmplices com el doctor Ribas, mossèn Cuspinera o el crític teatral Xavier Fàbregas. I Sinca sap anar posant esquers per treure el màxim rendiment de les converses.

El llibre de Sinca, escrit amb la sensibilitat literària que ja li coneixem, és la història d’un escriptor vocacional, però també, com la mateixa obra literària de Candel, el retrat d’una època, d’un barri i de la seva gent, i d’un fenomen (la immigració dels anys 50 i 60) que va configurar la Catalunya que hem conegut els de la nostra generació.

(El Pou, juny 2025)