El context és indestriable de qualsevol experiència humana. Sense context, res no té sentit. Posar marc a una pintura i penjar-la a la paret d’un museu en condiciona, per exemple, la percepció i la valoració artística.
En el terreny de les lletres, sovint ens demanem on comença la literatura. Què fa que atribuïm l’etiqueta d’obra literària a un text i no a un altre? La voluntat de l’autor? El treball amb el llenguatge? L’ús de figures retòriques? El tema? La perspectiva? La capacitat de canviar el lector? El grau de ficció? La possibilitat que posseeixi diferents capes d’interpretació? O és el marc que l’envolta?
La veritat és que no podem saber com funciona exactament un text literari. En realitat, la lectura literària quotidiana, la que fem fora de l’àmbit acadèmic, no la fem pas obligats a trobar-hi el reflex, la defensa, l’ensenyança o l’explicació de res. Una obra literària ha de voler dir per força alguna cosa que la nostra intel·ligència lectora hagi de desxifrar? Una obra literària ha de ser percebuda necessàriament com un fruit sec al qual li hem de trencar la closca per assaborir-ne el contingut? I aquest contingut, si es troba, no serà diferent en cada lector?
Una llista amb noms de productes, com si fos la llista de la compra (o després d’haver estat, efectivament, una llista de la compra), per exemple, es pot arribar a considerar text literari? Per què no? Dependrà del context, del lector, de l’autor, d’on la veiem escrita, del moment en què es llegeix... La que llegeixo jo quan vaig al supermercat i que hem elaborat a mitges amb la meva dona no compto que es pugui considerar, en aquell moment, literatura. En canvi, si algú se la troba pel carrer, li crida l’atenció per com li sembla que defineix qui sigui que l’ha fet i la reprodueix en un llibre de poemes, amb un títol ocurrent i exposada a allò que Álvaro Ceballos en diu la «lectura salvatge» (La lectura salvaje, Alianza Editorial, 2025), és a dir, sense filtres, qui ens diu que no pot sacsejar més d’una sensibilitat i qui sap si alguna consciència? Com l’urinari que Marcel Duchamp va intentar exposar en un museu l’any 1917 i que es va convertir en obra d’art.
En aquest text que esteu acabant de llegir, hi ha interrogacions retòriques, comparacions i metàfores; hi ha una invitació a la reflexió i potser haurà empès algú a fer-se preguntes sobre el marc de les nostres vides. Acabeu de llegir un text literari? M’agradaria pensar que sí. Però no soc pas jo qui ho ha de decidir. De fet, no sé si hi ha ningú autoritzat a decidir-ho més enllà de cada lector que, de manera íntima, hi ha posat context i hi ha dipositat la confiança. Sigui com sigui, gràcies per haver tingut la paciència d’arribar fins aquí.
(Lectura, Segre: 6/7/2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada