Connexions

 Entre el centenar de paraules que Jaume Puig recull com a pròpies del vocabulari manresà en el flamant llibre El parlar de Manresa (Zenobita, 2025) m’ha sorprès gratament descobrir-ne algunes que coincideixen amb paraules que també són pròpies del català que es parla al Segrià, que és on un servidor va fer el primer vagit i, per tant, on es parla el dialecte que vaig mamar, amb el qual vaig aprendre a enraonar i que poc o molt encara practico. Desconeixia que algunes d’aquestes paraules (apariar en el sentit d’adobar, escatxigar, moixó, llangost, trascolar, cirerer de pastor, arna) també es diguessin al Bages. D’altra banda, havia entomat amb naturalitat sentir-ne d’altres (tossal, timó, plegar en el sentit de recollir, patac d’aigua, melic, esvaït en el sentit de defallit) perquè és com jo ho he dit tota la vida i em semblava que eren mots d’ús general. I el cert és que m’ha agradat descobrir totes aquestes connexions.

Dit això, El parlar de Manresa és un llibre excel·lent i no s’hauria de llegir com un recull de curiositats. És una obra filològica rigorosa, amb cara i ulls, que no pretén fer una llista de paraules amb l’objectiu de contribuir a l’establiment d’un eventual fet diferencial manresà ni, encara menys, crear un catàleg pintoresc de localismes amb vocació folklòrica. L’objectiu del llibre és aixecar acta del parlar de Manresa (i del Bages), deixar constància d’un patrimoni lingüístic en perill de desaparició tot descrivint-ne la fonètica, la morfologia, la sintaxi i, naturalment, el vocabulari propi. Una interessant contribució a la dialectologia catalana que és especialment valuosa pel fet que descriu el parlar d’una zona del català central, on sovint es creu que de dialectes només en parlen els altres.

Com diu la professora Mar Massanell al pròleg, «tota pedra fa paret», i l’aparició d’una monografia dialectal «que posi el focus en una localitat o en una comarca determinades és una notícia magnífica que ha d’omplir de joia no tan sols els qui són d’aquells verals, sinó també els catalanoparlants d’arreu i tots els amants de la nostra llengua», que, a més, podem descobrir-hi connexions ben interessants.

(El Pou, desembre 2025)