diumenge, 27 de maig de 2012

Llegir: què, qui, com?


            He dit algun cop que poques coses hi ha, com la lectura, que es recomanin amb tanta insistència i, a la vegada, que es practiquin tan poc. Ningú no posa en dubte que llegir és bo, que és una manera d’enriquir-nos com a éssers humans. Per altra banda, segons dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura en relació al consum de llibres durant el 2011 que es van fer públiques pels volts de Sant Jordi, hi ha un 40% de catalans de més de 14 anys que no llegeixen mai cap llibre. Això, és clar, sempre que considerem lector aquell que només llegeix un llibre l’any: del 60% de consumidors de llibres n’hi ha un 10% que es limiten a una unitat per temporada. Si calculem que el gruix mitjà d’una novel·la (que són els llibres més llegits) és d’unes 200 pàgines, això fa una mitjana, en aquests lectors, de menys d’una pàgina al dia.

            Els optimistes (algun dels quals segurament tampoc no llegeix gaire) s’aferren a dades esperançadores com el fet que durant els darrers cinc anys el nombre de lectors hagi augmentat un 8%. També destaquen que el consum de llibres és el segon consum cultural més estés entre els catalans, després de la música (que és consumida per més del 90% de la població); però això més aviat posa en evidència que el consum d’altres productes culturals (teatre, exposicions...) és sempre inferior al 50% i encara, en bona part, el practiquen els mateixos que consumeixen llibres, la qual cosa fa pensar que més de la meitat dels catalans l’únic producte cultural que gasten és la música (i caldria veure en quines condicions).
Tot i que res no fa pensar que tard o d’hora es produirà un canvi substancial en el consum de llibres a casa nostra, no em cansaré de predicar la grandesa de llegir ficció: la lectura potser no ens farà ser més feliços (dels que no agafen un llibre ni per equivocació, segur que n’hi ha que en són molt, i mereixen tots els meus respectes), però sí que ens pot arribar a fer millors. Tanmateix, quan s’insisteix que avui en dia es llegeix poc, quan els gurús de la cultura s’estiren els cabells perquè els índex de lectura es mantenen baixos, potser caldria que es tinguessin en compte un parell de dades: 1- sempre s’ha llegit poc; i 2- avui dia, la lectura (no literària) és més present que mai en la vida quotidiana dels joves (emails, sms, webs, facebook, twiter...).
            La llengua en què llegim els catalans mereix un altre article, però encara em queda espai i aprofitaré aquest per abordar el tema. El lector mitjà, a Catalunya, és una dona d’entre 25 i 54 anys, amb estudis i que (i això no ho destaca el Baròmetre) llegeix en castellà. Perquè resulta que només un de cada quatre lectors ho fa habitualment en català (la qual cosa representa un 16% del total de població, que a la Catalunya Central, això sí, puja fins al no gaire més afalagador 25%). Com passa en tants altres àmbits d’ús lingüístic, els únics lectors bilingües que hi ha a Catalunya són els catalanoparlants, que consumeixen llibres en català i en castellà indiscriminadament, mentre que els lectors castellanoparlants llegeixen gairebé exclusivament en castellà. Cap sorpresa. Però, sisplau, recordem aquesta dada (com tantes altres) quan ens tornem a sentir dir que la gloriosa llengua de Mario Vargas Llosa corre perill a casa nostra.


(Article publicat a Regió7 el dia 26 de maig de 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada