Joan Sales

                El passat 19 de novembre va fer cent anys que va néixer l’editor i escriptor Joan Sales, una de les personalitats més influents de la literatura catalana del segle XX. Com a editor va fer possible, en part des de l’exili, la publicació d’algunes de les obres cabdals de la nostra literatura. Gràcies a ell van publicar-se les Poesies, de Màrius Torres o, més endavant, en l’extraordinària col·lecció “El club dels novel·listes”, de Club Editor, les novel·les de Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda. A ell devem, per exemple, que La plaça del Diamant es tituli així, i no Colometa, com havia imaginat inicialment l’autora.

Com a escriptor, Joan Sales ha passat a la història gràcies a la imprescindible Incerta glòria, una d’aquelles obres que donen prestigi a una literatura. Des de la seva primera edició, l’any 1956, Incerta glòria, una monumental novel·la de novel·les, es va anar ampliant fins a la versió definitiva de 1971, que encara evolucionaria en edicions posteriors. És potser la més destacada de les novel·les que retraten la Guerra Civil des del punt de vista del bàndol republicà, i no s’està de remarcar la responsabilitat, en la derrota, dels defensors violents de l’anarquisme, en nom del qual es van cometre autèntiques atrocitats que van propiciar la defecció republicana de milers de catalans. Incerta glòria té una profunditat filosòfica i moral que li donen una gran solidesa. Sales va saber descriure l’horror de la rereguarda i va saber crear uns personatges de carn i ossos (Lluís, Trini, Cruells, Soleràs) que, passats els anys, mantenen intacta la força perquè, més enllà de la circumstància que viuen, són universals.

Joan Sales ha compartit centenari, aquest 2012, amb dos altres grans escriptors catalans del segle XX, Tísner i Calders. El 2013 serà el torn d’Espriu, la transcendència del qual esperem que no faci massa ombra al manresà Joaquim Amat-Piniella, que també mereix un any sonat.

(Article publicat al Pou de la gallina, desembre de 2012)