Feina d'escriptor

                Al llarg del mes d’octubre passaran per Manresa una bona colla d’escriptors en el marc del festival Tocats de Lletra. Suggereixo que ho aprofitem per demanar-nos de què viuen. Viure de la literatura és, ara mateix –i especialment en català—, una utopia. N’hi ha que ho aconsegueixen, sí –Monzó, Moliné, Pàmies, Sànchez Piñol, Cabré, Puntí...—, però és més gràcies als ingressos periòdics de les col·laboracions en mitjans de comunicació, o per anar fent “bolos” pel país en forma de conferència o club de lectura, que no pas gràcies als llibres. Si, a més a més, la tasca literària s’exerceix lluny de Barcelona, en allò que se’n diu “comarques”, on, per als mitjans d’abast nacional, la cultura sembla que no existeix, la cosa encara es fa més complicada. No conec cap literat de la Catalunya central ni de Ponent que, sense haver-se desplaçat a viure al cap i casal, se sustenti amb el que escriu. El berguedà Jordi Cussà, per exemple, sobreviu més per les traduccions de l’anglès que no pas gràcies als drets d’autor que generen les seves excel·lents novel·les. És un cas que clama al cel.

                Si tenim en compte que la tirada mitjana d’un llibre publicat a Catalunya no arriba als 300 exemplars, ens podem fer una idea de la misèria que les publicacions generen en forma de drets d’autor (que van del 5% al 10% del preu de venda). 2000 llibres venuts (que és una quantitat respectable), d’un llibre que surt al mercat a un preu de 15€, podria arribar a reportar uns beneficis bruts de 3000€ (descomptat l’IRPF es quedaria en 2300€) a un autor que hi ha invertit mesos, potser anys, de feina dura i abnegada. Qui es pot plantejar viure d’això?

                I, tanmateix, hi continua havent qui no pot deixar d’escriure, esgarrapant hores de son o aprofitant estones vagaroses, al marge de la feina amb què es guanya les garrofes. De fet, sempre ha estat així: Foix escrivia a la rebotiga d’una pastisseria i Kafka va crear un univers literari monumental quan sortia de l’oficina. Hi continua havent qui, malgrat tot, inverteix hores i hores en una feina que no se sap quins beneficis econòmics li reportarà i que, amb tota probabilitat, seran escassos, o nuls, o potser fins i tot hi haurà de posar diners. Sort en tenim, els lectors.

(Article publicat a la revista manresana El pou de la gallina, en el número d'octubre de 2014)