dilluns, 9 de març de 2015

Paraula, certesa, veritat

            Les reflexions de Jaume Cabré al voltant de l’experiència creativa (que, en el seu cas, com en el de molts dels qui dediquem part del nostre temps a la literatura, inclou tant l’escriure com el llegir) són sempre molt interessants. Al final del segon capítol de Les incerteses (Proa, 2015), el tercer assaig que Cabré dedica a reflexionar sobre aquesta experiència artística, topem amb una afirmació que té un punt de provocador i que subscric amb totes les lletres: “estic convençut que una paraula val més que mil imatges”.
            Des de fa una colla d’anys, qui més qui menys ha sentit dir fins a l’avorriment just el contrari. Des que el món audiovisual, a partir de la segona meitat del segle XX, va començar a convertir-se en el centre de l’univers comunicatiu, el tòpic segons el qual “una imatge val més que mil paraules” s’ha convertit en recurrent cada vegada que algú aconsegueix mostrar una imatge gràfica que transmeti, amb certa plasticitat, un missatge eloqüent. En canvi, als qui estimem la literatura i sabem que, en bona mesura, tal com deia Rodoreda, “una novel·la són paraules”, i hem assaborit tot el que hi pot haver darrere cada mot d’un bon text literari, sempre ens ha grinyolat la convicció (legítima, però sovint massa gratuïta) dels qui glorifiquen les virtuts patrocinades per Santa Llúcia.



            Un altre tòpic dels que circulen impunement per tot arreu, des de converses de cafè fins a dissertacions pretesament intel·lectuals, és aquell segons el qual “la realitat supera la ficció”. No hi estic gens d’acord. D’entrada, perquè la ficció sempre es nodreix, en una o altra mesura, de la realitat i, a partir d’aquí, que la superi només depèn de l’artista i de la seva capacitat per construir móns; i, d’altra banda, perquè allò que importa en la ficció (si més no, en la literària), allò que dóna realment profunditat al text fictici, va molt més enllà de la fidelitat amb què el text retrata la realitat. Com diu un personatge de Formentera Lady (Labreu, 2015), la darrera novel·la de Jordi Cussà: “que sigui realitat o ficció no té cap importància. L’únic que compta és que aporti un bri de veritat”.

(Article publicat a la revista El Pou de la Gallina, en el número de març de 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada