dimecres, 9 de setembre de 2015

Escriure

Parlo d’escriure ficció amb intenció literària, de gargotejar paraules amb voluntat expressiva, amb l’objectiu –conscient, o no— d’explorar els plecs més recòndits de la naturalesa humana. Parlo d’una experiència creativa que, tot i apartar-nos de la realitat, pot acostar-nos a la veritat d’una manera autèntica, punyent i definitiva. La ficció narrativa, per exemple, pot explicar veritats que no es poden transmetre de cap altra manera, i això, encara que es faci amb una dosi important d’intuïció –com passa, al capdavall, amb qualsevol altra disciplina artística— depèn de la voluntat i de la intel·ligència de l’escriptor.


Aquell mite segons el qual l’escriptor s’aïlla del món i escriu només per ell és completament fals. Fins i tot els qui omplen pàgines en forma de dietari i que, per tant, expliquen la seva intimitat i retraten els propis fantasmes en un quadern o en un document de text, ho fan amb l’objectiu –conscient, o no— d’exhibir-se, d’explorar-se per compartir amb un lector els resultats de la seva aventura introspectiva. De fet, és en allò que se’n diu “l’escriptura del jo”, en dietaris i llibres de memòries, que sovint trobem una mostra més autèntica d’exploració artística. Una altra cosa és que l’escriptura serveixi, al mateix temps, de tractament terapèutic per a l’autor. De vegades només té això, però aleshores ja no en diem literatura. Perquè, no ens enganyem, escriure té molt d’exhibició de la pròpia vanitat, i a tots els qui ho provem ens agradaria tenir molts lectors davant dels quals mostrar-nos.
En un altre angle, molt allunyat, de la creació literària, hi ha els qui escriuen exclusivament per vanitat. Són els qui, al marge de la qualitat i la profunditat artística, només busquen l’èxit, des de la primera línia. Alguns se’n surten i són capaços de crear best-sellers sense perdre la dignitat. Altres, en canvi, es queden en l’intent: aboquen en els seus llibres els ingredients que han descobert en aquells que han triomfat (aventura fulletonesca, misteri, un pessic de sexe, erudició barata...), però no passen de la segona fila en els rànquings de vendes. I no hi ha res de més ridícul, en literatura, que deixar al descobert la voluntat d’escriure un èxit de vendes sense aconseguir-ho.

(Article publicat en la secció "Fanal de cua", en el número de setembre de la revista manresana El Pou de la Gallina)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada