Dones i literatura

                El camp de la literatura es troba lluny de la paritat de gènere. Estic segur que es publiquen més obres literàries escrites per homes que no pas per dones. La paradoxa és que, en canvi, tot sembla indicar que les dones llegeixen més que els homes (només cal passejar per una llibreria i observar qui compra llibres habitualment, o deixar-se caure per les biblioteques i fixar-se en qui assisteix als clubs de lectura). L’escena de lectura més habitual, doncs, és ara mateix la d’una dona que llegeix una obra escrita per un home, la qual cosa ens hauria de xocar. I, si no ens xoca, és perquè potser hi estem massa acostumats. Quan estudiava filologia catalana a la UdL, recordo que l’alumnat de les classes de literatura era majoritàriament femení, mentre que la major part dels professors (Macià, Murgades, Rovira...) eren homes. I diria que la cosa no ha canviat pas gaire.

Hi ha dades empíriques i numèriques que demostren la disparitat de gènere en el món literari. L’any 2014, per exemple, vaig participar en la publicació d’un recull de relats de narradors de la Catalunya central (Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès) que aplegava textos sobre la llibertat. El volum, titulat Tot és possible (L’Albí), comptava amb 43 contes escrits per 30 autors i 13 autores. Com que formava part de l’equip que coordinava el recull (tot homes!), puc assegurar que aquest resultat no responia a cap mena de prejudici, sinó al percentatge de dones d’aquelles comarques amb obra publicada.

Una altra dada, més recent, va aparèixer a mitjans de desembre del 2015. Un estudi fet per l’Observatori Cultural de Gènere, en col·laboració amb la ILC i l’AELC, després d’analitzar una mostra de 70 premis literaris en català, va concloure que els premis (“un dels mecanismes de promoció més importants per als escriptors i les escriptores”) estan molt lluny de la paritat. Així, les dones amb prou feines representen el 20% de qui guanya premis literaris als Països Catalans. El percentatge puja en el camp de la narrativa infantil i juvenil (36,4%), però és en canvi testimonial en l’assaig (7,4%) i el teatre (4,8%).

Diria que els prejudicis, en aquest camp, s’han superat. No compto que ningú triï un llibre en funció de si l’ha escrit un home o una dona i, per tant, els editors tampoc no publiquen (ni els jurats premien) tenint en compte el gènere de l’autor. La realitat, però, mostra un panorama poc igualitari i el que caldrien són estudis que en determinessin la causa, per posar-hi remei. L’últim premi Nobel de literatura l’ha guanyat una dona (Svetlana Aleksiévitx), amb una obra extraordinària i imprescindible per a entendre la Rússia postsoviètica. Això sí, l’obra d’Aleksiévitx ha estat lloada per una crítica on predominen les veus masculines.

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 14 de febrer de 2016)