dimarts, 3 d’abril de 2012

La pantalla i el món


            Per què un futbolista es xucla el dit o mostra el missatge que duu sota la samarreta després de fer un gol? Perquè vol dedicar-lo a algú molt concret i, sobretot, perquè sap que l’estan gravant i la seva imatge sortirà per milers de pantalles, qui sap si arreu del món. Per la mateixa raó, alguns polítics es tenyeixen els cabells per semblar més joves (o més vells); el tertulià d’un reallity es posa a fer excentricitats escandaloses; i els indignats del 15-M exhibien determinades pancartes.
            La presència creixent de pantalles en el nostre entorn des que, fa més de cent anys, es va començar a popularitzar el cinema, ha condicionat la història de la humanitat. Després va arribar la televisió, que va situar una pantalla al menjador de cada llar i, més endavant, han estat els ordinadors, els telèfons mòbils, els iPads o els videojocs. Les pantalles han canviat la nostra vida i la manera que teníem de veure el món: la política, la fama, la seguretat, la música, l’esport o la vida quotidiana són molt diferents del que serien sense la proliferació de plafons amb imatges per tot arreu.
            D’analitzar aquest món farcit de pantalles se n’encarrega l’exposició Pantalla Global, dirigida per Jordi Balló, que fins al 28 de maig es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. El primer espai que troba el visitant, “L’imperi de les estrelles”, reflexiona sobre com la pantalla ha catapultat a la fama glamurosos actors i actrius, però també, darrerament, persones anònimes que penjaven vídeos a YouTube. A continuació, diverses sales conviden a fer un interessant recorregut per alguns dels principals àmbits on la pantalla ha influït de manera més directa: la història (la pantalla ha plasmat el segle XX i, a la vegada, ha condicionat molts esdeveniments, no sense una creixent desorientació de l’individu), la política (la posada en escena de la qual s’ha transformat radicalment), l’esport (que s’ha convertit en un espectacle de consum massiu i ha transformat en estrelles alguns dels qui el practiquen), la publicitat (que ha passat d’escenificar la qualitat objectiva del producte, a crear un imaginari propi), l’excés (la violència, el sexe, l’horror, la velocitat... s’han acabat mostrant de manera hiperbòlica fins a ésser hipertrofiats i s’ha convertit l’excés en un gènere estètic), la vigilància (amb la qual, sota l’ombra del Gran Germà, la pantalla ha penetrat fins a la vida íntima de l’individu). L’última sala (“L’altre costat”), proposa una activitat lúdica i interactiva, i només es pot visitar amb iPad o iPhone. A més, també hi ha la possibilitat que el visitant experimenti i creï el seu propi vídeo.
            Crec que si hi ha una generació que pot jutjar de forma adient la influència de la pantalla en la història d’Orient i d’Occident és la dels que tenim entre quaranta i cinquanta anys, que som la primera generació que va crèixer amb la presència omnipresent de la televisió, però que en canvi hem incorporat de grans la pantalla de l’ordinador a les nostres vides. Pocs entenen, com nosaltres, els matisos de la curiosa interacció que es produeix entre la realitat de fora i la de dins de la pantalla, els detalls de com “el món es converteix en pantalla, al mateix temps que la pantalla es converteix en el món”.


(Article publicat a Regió7, el dia 31 de març de 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada