dilluns, 11 de juny de 2012

Recuperar Planes



           El passat 11 de maig, a l’auditori de la Plana de l’Om, i juntament Jordi Finestres i Quim Torra, vaig participar en una taula rodona sobre la figura, el talent i la personalitat excepcionals de Josep Maria Planes. L’objectiu era reivindicar aquell manresà que, a la Barcelona intel·lectual dels anys trenta, es va convertir en l’home del moment i va ser assassinat als 29 anys per un escamot anarquista durant els primers mesos de la Guerra Civil.
            Planes només va arribar a veure publicat un llibre seu, Nits de Barcelona, que va aparèixer el 1931 avalat per un pròleg de Sagarra i un colofó de Carles Soldevila, i que representa un excel·lent exemple de la seva prosa esmolada i “papallonejant” (que deia Soldevila), on Planes, tot donant testimoni de les possibilitats d’oci nocturn a la Barcelona de l’època, mostra una gran capacitat per plasmar ambients, amb ironia subtil i una especial habilitat per descriure situacions i personatges.
            Sí que va veure publicats centenars d’articles en revistes i diaris manresans i barcelonins. Al llarg de l’última dècada, que ha coincidit amb el centenari del seu naixement, a part de recuperar-se Nits de Barcelona (2001), ha aparegut un llibre que recull els seus articles de temàtica esportiva (Planes d’esports, 2007) i, sobretot, un recull d’articles d’investigació i anàlisi sobre l’anarquisme a Catalunya, on denunciava la criminalitat que sovint s’amagava al darrere d’aquestes organitzacions (Els gàngsters de Barcelona, 2002). Si a això hi afegim quatre contes publicats en revistes, quatre obres de teatre estrenades al Novetats i al Romea i una colla d’articles de temàtica ben diversa, podem fer-nos una idea de l’entitat literària d’aquest autor que encara avui és injustament un desconegut per a la majoria de lectors, fins i tot (o especialment) pels manresans.


(Article publicat a El pou de la gallina, en el número de juny de 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada