dimecres, 12 de febrer de 2014

Finalistes de l'Amat-Piniella 2014 (i II)


           El pou dels maquis (Cossetània, 2013), de Margarida Aritzeta, relata i recrea, a partir de fets reals, un episodi força desconegut de la nostra postguerra. Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, s’esperava que els aliats entrarien a Espanya i acabarien amb Franco. Per preparar-los el terreny, un grup de guerrillers vinculats al Partit Comunista (l’Agrupació Guerrillera de Catalunya) estaven repartits per tot el territori i preparaven accions per desestabilitzar el règim. El desmantellament del grup, l’any 1947, es va conèixer com “la caiguda dels Vuitanta”. Entre els detinguts hi havia l’avi i el pare de Margarida Aritzeta, que havien amagat a la masia Cardellà, prop de Valls, quatre maquis que es feien passar per jornalers i construïen un pou. Amb un admirable domini de l’espai (Valls i Barcelona, però també París o Mauthausen), del temps (les llargues el·lipsis s’integren en el relat de forma natural) i dels personatges (que són una bona colla), Aritzeta reconstrueix aquests fets tan vinculats al seu passat familiar i es deixa atrapar per “la teranyina confusa d’aquells temps on els contes tenien l’aparença de realitat i la realitat semblava una novel·la”.


            El banquer (Ed. de 1984, 2013), de Núria Cadenes, és la història de Miquel Lluc, un home retret, de gest sec, aparentment inofensiu, però ambiciós, insensible, avar, fred, calculador, corrupte i amb pocs escrúpols. Un banquer literari inspirat en el poderós banquer mallorquí Joan March, que, amb el suport de la monarquia als anys vint, i de Franco als anys quaranta, va acumular una de les principals fortunes de l’època. Cadenes fuig de la novel·la històrica i se centra en el costat humà (o inhumà) del personatge i el seu entorn. Amb prosa incisiva (la novel·la està formada per un enfilall de flaixos narratius on es barreja amb naturalitat l’estil directe i l’indirecte) i llengua impecable (que integra fragments en mallorquí amb molt encert), El banquer es podria llegir com una rondalla amb rerefons moral, com la història d’un home tan pobre que només tenia diners.
            El 19 de febrer sabrem quina de les quatre novel·les que hem ressenyat s’emporta el Premi Joaquim Amat-Piniella del 2014.

(Article publicat a la revista El Pou de la Gallina, en el número de febrer de 2014)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada