diumenge, 16 de març de 2014

De Cardona a Praga, passant per Manresa

                Qui vulgui seguir el ritme de publicacions del cardoní Jordi Santasusagna aviat no donarà l’abast. Acaba de sortir publicat el seu thriller ambientat a la Cardona assetjada del 1711, Bandera negra (Editorial Gregal), quan tot just hem enllestit la lectura de La lluna de Praga (Onada Edicions), una novel·la plantejada com a juvenil, però amb prou ingredients per considerar-la apta per a tots els públics. Anem a pams, però. De Bandera negra ja ens n’ocuparem un altre dia. Avui toca parlar de La lluna de Praga.


                Si hi ha un aspecte que cal destacar de La lluna de Praga és la capacitat de l’autor per mantenir el suspens capítol rere capítol (i n’hi ha quaranta-quatre!). I això agrada als joves de totes les edats. Quan sembla que s’ha revelat el principal misteri que ens tenia atrapats, un altre gir argumental capta de nou, i amb més intensitat, la nostra atenció. Jordi Santasusagna mostra, doncs, un bon domini del ritme narratiu i sap, també, crear i, sobretot, mantenir, un grau d’intriga prou intens per atrapar el lector. La novel·la, que es planteja, en el primer capítol, com la crònica del viatge a Praga d’un grup d’adolescents (una vintena d’alumnes de 4t d’ESO de l’institut Pius Font i Quer, amb el seu jove professor d’història), de seguida es converteix en el relat de la recerca d’una noia desapareguda per, més endavant, adoptar les característiques d’una història d’investigació amb assassinats i, al capdavall, esdevenir un thriller amb polítics i poderosos implicats en una trama sòrdida.
                Al llarg de la novel·la, que transcorre a cavall entre la Praga més turística i una Manresa amb un punt de maquillatge novel·lesc (gitanes que llegeixen la mà a les escales de Crist Rei i tirotejos enmig de la processó de Divendres Sant a la baixada del Pòpul), s’alternen les veus dels dos protagonistes: el Charly, un professor que no arriba a la trentena, que ha tingut el valor d’acompanyar una colla de ganàpies en el seu viatge de final d’etapa, i que, convertit en una mena de detectiu improvisat arran de la desaparició d’una de les seves alumnes l’última nit del viatge, es veu embolicat en d’una trama que es complica cada vegada més; i l’Anna, l’adolescent desapareguda, de família acomodada i, com tots els adolescents (o, potser, una mica més), amb un cabàs de dubtes sobre la pròpia identitat. I, encara, fins i tot, hi ha temps per introduir alguna trama paral·lela que ajuda a completar la construcció dels personatges. En aquest sentit, és especialment interessant el retrat del Charly (un immadur, que als vint-i-vuit anys encara viu amb els pares) a partir de la relació que manté amb els progenitors (una mare tafanera i un pare simpàtic, però que evita les complicacions) i, sobretot, amb la Clara, la seva xicota, possessiva i enigmàtica, amb qui té seriosos problemes de comunicació.

                Caldrà seguir l’evolució de Jordi Santasusagna com a narrador. De moment, a part d’aquestes dues novel·les, el podrem llegir també com un dels autors que participen en el volum Tot és possible. 43 narradors de la Catalunya central (L’Albí), que es presenta el dia 28 de març al Centre Cultural del Casino.

(Article publicat a Regió7, el dia 16 de març de 2014)

1 comentari:

  1. M'agrada el suspens, el ritme narratiu i les històries ben tramades. Serà qüestió de fer-li un seguiment de ben a prop al Jordi Santasusagna.

    ResponElimina