dijous, 14 d’agost de 2014

Notícies d'estiu

                Aquest estiu, els periodistes que no fan vacances, juntament amb els que fan substitucions temporals, estan entretinguts. És possible, fins i tot, que enguany tinguem un agost ben rendible des del punt de vista informatiu. Si valorem la magnitud de les notícies, de tota mena, que han aparegut en les últimes setmanes de juliol, no seria gens estrany que, ni que sigui per l’eco del que ja ha passat, l’agost encara tingui vida periodística.
Començant pels esports, que potser és la secció habitualment més ensopida de l’estiu (durant aquest període s’acostumen a omplir pàgines a base de rumors), tenim el cas del frau fiscal dels Messi, que sembla que rebrota. L’apartat d’internacional ha tingut, darrerament, un protagonisme clar. D’una banda, la coincidència, en pocs dies, de diversos accidents (o no tan accidents) aeris, com el de de Suiftair a Mali i, sobretot, l’abatiment d’un avió de Malaisia Airlines sobre el cel d’Ucraïna, que ha obert un debat internacional, de conseqüències imprevisibles, sobre el paper de Rússia en un conflicte que recorda el pols sinistre entre superpotències durant la guerra freda. D’altra banda, la cruenta revifada del conflicte armat que enfronta (potser amb igualtat de raons, però no de forces) israelians i palestins. En l’esfera econòmica, la compra de CatalunyaCaixa (on s’havien integrat, no fa pas tant, els actius de la nostrada Caixa de Manresa) per part del BBVA, un banc que fa molt de temps que va deixar de representar la burgesia basca, ha reobert ferides encara no tancades. L’entrada de Jaume Matas (expresident de les Balears i exministre d’Aznar) a la presó per tràfic d’influències, la publicació d’una versió tendenciosa de les balances fiscals, la trobada (per mostrar el xoc de sobiranies) entre Mas i Rajoy, o l’inefable manifest d’intel·lectuals nacionalistes espanyols titulat “Libres e Iguales”, entre d’altres, són alguns dels fets que han mantingut, i mantenen, la premsa entretinguda.



Quan ja semblava que el juliol no podia ser més intens informativament, però, fa poc més d’una setmana el món polític i social de casa nostra es va veure sacsejat per un fet que, per a molts catalans, ha suposat un enorme desencís. Es tracta de la notícia que alguns situen com el símptoma de la fi d’un cicle i d’una manera de fer, i que d’altres magnifiquen i posen en el centre del debat sobre el procés sobiranista. Jordi Pujol, el qui va ser president de la Generalitat durant vint-i-tres anys, va confessar haver tingut en situació irregular, a Andorra, durant més de trenta anys, una petita fortuna que havia heretat del seu pare. No entraré ara a valorar el fons d’aquesta notícia, però sí la seva repercussió mediàtica. Estic segur que l’argot periodístic deu tenir alguna expressió per anomenar una bomba informativa com aquesta. És a dir, una d’aquelles notícies que, des del moment en què apareix, genera una gran quantitat d’informacions derivades o paral·leles.
                Enguany, els treballadors estiuencs de diaris i televisions sembla que tenen feina. No els caldrà fer, doncs, com a aquell corresponsal tarragoní de l’Avui que, l’any 2000, va enviar diverses amenaces de bomba a institucions turístiques costaneres per generar, segons va confessar ell mateix, la notícia que després cobria.

(Article publicat a Regió7 el dia 3 d'agost de 2014)

1 comentari:

  1. Qui t'ha dit que Messi, Pujol, Mates i la resta no s'han posat d'acord amb la premsa per generar noticies just quan no n'hi sol haver? El setè poder té molt de poder :P

    ResponElimina