Llibres per Sant Jordi

                Una literatura –qualsevol literatura— està formada per grans obres, per obres petites i per obres dolentes. Les grans obres són molt poques, són les que transcendiran i travessaran la barrera del temps, les que s’estudiaran a les universitats futures (sempre que les humanitats no hagin desaparegut del tot dels plans d’estudis), les imprescindibles perquè una literatura sigui, també, gran; les obres petites, en canvi, són les que dignifiquen aquesta literatura en el present, les que n’aguanten els fonaments i la mantenen viva, les que nodreixen el lector senzill en la seva voracitat; i, finalment, les obres dolentes són aquelles que potser no s’haurien d’haver escrit o, si més no, no caldria haver publicat. Per altra banda, en una literatura –en qualsevol literatura— hi ha dos tipus d’autors: els pretensiosos i els humils. Els uns tenen un concepte molt elevat de les seves obres i d’ells mateixos, els altres –bé o malament— escriuen i prou.

                Personalment, respecto els autors pretensiosos que escriuen grans obres gairebé tant com els humils que n’escriuen de petites. Ara bé, admiro profundament, i per sobre de tot, els qui escriuen grans obres des de la humilitat. Les altres combinacions m’interessen menys: escriure obres dolentes humilment es pot arribar a entendre, però fer-ho des de la pretensió resulta detestable. I, encara, els qui publiquen obres petites amb ínfules d’autor consagrat em desperten, sobretot, una vergonya aliena carregada de menyspreu.

                Enguany, per Sant Jordi, els aparadors i taulells de les llibreries estaran –com cada any— curulls de novetats que responen a totes les possibilitats abans exposades, amb un predomini –com sempre i, malauradament, amb certa complicitat per part dels venedors— de llibres dels que m’he permès qualificar de detestables (que gairebé sempre, a causa de la fama mediàtica dels seus autors, són fàcils d’encolomar al comprador incaut i ocasional). Cal, per tant, un bon nas per no caure en el parany del màrqueting i de les llistes dels més venuts (que de vegades ja ho són abans de vendre’n cap). Remeneu, espigoleu, furetegeu... Acaroneu els llibres, oloreu-los, fullegeu-los i, si cal, llegiu-ne algun fragment a l’atzar... perquè, enmig de tot l’allau de volums vistosos per fora però buits per dins, podeu pujar de peus que hi deu haver aquella obra que potser no ha tingut una empenta promocional substanciosa, però que us pot canviar la vida. I si no la trobeu entre les novetats, sempre podeu recórrer als llibres de temporades anteriors o, naturalment, clàssics de sempre, que –encara que sigui a les prestatgeries del fons, mig amagats— també hi són i us esperen. I no tan sols per Sant Jordi: hi són tot l’any!

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 10 d'abril de 2016)