dilluns, 23 de maig de 2016

Negra, femenina i lleidatana

                Que hi hagi més lectores que lectors (les dones compren més llibres que els homes i només cal assistir a un club de lectura per veure que el públic femení hi és majoritari) contrasta amb el fet que hi ha més escriptors que escriptores (si més no, que publiquen). La tendència, però, es va invertint a poc a poc i una clara mostra és la presència femenina en les novetats lleidatanes el darrer Sant Jordi. Marialba Revés, amb la novel·la Em tallaré les trenes (Pagès Editors), n’és una bona mostra. L’autora lleidatana s’entrena en el món de l’edició amb una història plena de detalls, de clars ressons rodoredians, amb un llenguatge ple d’esquitxos nord-occidentals (xant, estirabecs, arruixar, ganyolar, xut...) i de factura prou sòlida.


                El cas, però, és que entre aquestes novetats destaquen un parell de novel·les de misteri escrites (i protagonitzades) per dones. I no és casual que una d’elles, Montse Sanjuan, sigui la impulsora (arrecerada per l’editorial on publica, Pagès Editors) de El Segre en Negre, el primer festival d’aquest gènere que es viurà a Lleida a primers de juny. Sanjuan ha recuperat l’exigent i solitària sergent Anna Grimm en la seva segona novel·la, El misteri del bressol buit, una trama d’intriga molt ben construïda, que arrenca amb un parell de morts i un nen, de poc més d’un any, desaparegut. La Grimm haurà de fer front a un misteri que només podrà resoldre amb empenta, dedicació i, naturalment, amb una bona dosi d’intuïció.


                L’altra proposta de novel·la negra (i femenina) és Quaderns (Llibres del Delicte), de la també lleidatana Ramona Solé. Amb un estil àgil i efectiu, una estructura fragmentada que ajuda a mantenir el suspens i una dosificació de la informació que manté el lector atrapat, Solé proposa una història coral, carregada d’intriga, a partir d’un seguit de personatges i de premisses argumentals força atractius: la desaparició d’una escriptora que pateix agorafòbia; dues nenes que anoten, en uns quaderns, els moviments dels veïns; tot de secrets i rancúnies entre els habitants del petit poble on succeeixen els fets; un jove professor d’informàtica que sedueix totes les dones que se li posen al davant; una treballadora de la parròquia a qui agrada profanar l’espai sagrat de l’església (amb el professor d’informàtica, és clar); un mosso d’esquadra turmentat que, fora de servei, intenta esbrinar què ha passat,...


                No sé si, com diuen, la novel·la negra i de misteri està de moda. No sé si n’ha deixat d’estar mai des de fa més d’un segle. Suposo que ha tingut els seus alts i baixos i qui sap si l’aparició d’alguns autors nòrdics els darrers anys ha contribuït a revifar un gènere que, a casa nostra, també ha seduït escriptors com David Marín o Emili Bayo. 

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 22 de maig de 2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada