La Franja

                A finals de juliol, una representació significativa del col·lectiu Narradors Centrals –JoanPinyol, Jordi Estrada, Pila Duocastella, Imma Cortina, Josep Maria Solà i un servidor— vam viatjar fins a Vallderroures per assistir a una trobada d’escriptors de les que, de tant en tant, organitza el llibreter Octavio Serret a la capital del Matarranya. En Serret és molt més que un simple llibreter. Per la seva botiga desfilen complaguts, cada cap de setmana, la flor i la nata del món literari i és al darrere de múltiples iniciatives absolutament insòlites tenint en compte la densitat demogràfica de la seva comarca. De fet, la hiperactivitat de l’Octavio i la seva ambició l’han portat a obrir local a Barcelona: Els 4 Gats del Serret. A la trobada del juliol hi havia, a banda dels Centrals, representació d’autors ebrencs i també representants del Moviment Franjolí, que defensa l’ús del català a la Franja.

                La Franja és encara un espai desconegut per a la majoria de catalans. Es tracta d’un conjunt de territoris, força desconnectats entre ells (entre Tamarit, Fraga o Vallderroures hi ha be poca relació i pèssimes comunicacions), que administrativament pertanyen a l’Aragó. Allà el català, que hi és la llengua pròpia i la que es parla en la majoria de famílies, viu en una situació molt propera a la diglòssia: tot i ser la llengua majoritàriament parlada, a les escoles amb prou feines s’hi ensenya i no té un reconeixement oficial simbòlic. Alguna cosa deu estar passant, però, quan hi ha qui, amb actitud reaccionària, renega de la catalanitat d’aquell territori i reivindica la seva llengua com a “chapurriao” (que és la denominació popular del famós LAPAO), com reclama una pintada tot just a l’entrada de Vallderroures. I alguna cosa vull pensar que hi tenen a veure els escriptors d’aquell territori, amb el gran i malaguanyat Jesús Moncada al capdavant, que pensava en “la teranyina artificial de fronteres administratives que cobreix (···) la Franja –de ponent per a Catalunya, oriental des de la perspectiva aragonesa—, i en qui les empra i manipula ara i adés amb histèria inquisitorial per falsejar allò que constitueix les nostres identitats, començant per la llengua”.

(Article publicat a  la revista El Pou de la Gallina, en el número d'octubre de 2016)