L’escola catalana ha tornat a ser,
una vegada més, víctima d’acusacions injustes per part dels mateixos que porten
anys mirant de desarticular el model integrador basat en la immersió
lingüística. Aquest cop, ho han fet enmig de tot un desplegament estratègic que
té la finalitat no tan sols d’acabar amb el nostre model escolar, sinó
d’anorrear la catalanitat del mateix país. Diverses veus (sempre amb l’objectiu
de tergiversar la realitat) s’han aixecat per acusar els mestres i professors
catalans d’adoctrinar els alumnes i inculcar-los l’odi cap a Espanya. És
mentida. Els docents catalans, com els nostres alumnes i els seus pares, ho
sabem. Sabem que això és una mentida com una casa, una calúmnia que en un país
més just constituiria delicte.
Per què... Què vol dir, adoctrinar?
Si adoctrinar és transmetre valors basats en el respecte i la justícia; si
adoctrinar és educar amb l’objectiu d’afavorir l’assumpció de responsabilitats;
si adoctrinar és fomentar la visió del món amb criteri propi, sempre des del
respecte... Aleshores sí, devem estar adoctrinant, perquè això és el que es fa,
majoritàriament, a les escoles i als instituts de Catalunya. Però tots sabem
que adoctrinar és una altra cosa, perquè molts de nosaltres sí que vam patir
l’adoctrinament, quan a l’escola ens van obligar a cantar himnes patriòtics, a
resar oracions, a hissar banderes amb àligues, a glorificar dictadors i a rebre
classes de Formación del Espíritu Nacional. Per això som els primers de renegar
d’aquesta manera de fer. ¿Com volen pretendre que estiguem fent el mateix que
no ens agrada gens que haguessin fet amb nosaltres aquells de qui són hereus
els qui ens n’acusen?
Una bona metodologia és important.
Molt. Però encara ho és més un bon mestre. Deia Marcel·lí Domingo que el mestre
hauria de ser el primer ciutadà de la República. I un bon mestre és aquell que
es pren seriosament la seva feina, que transmet continguts i aporta eines, que sap
atendre la diversitat de l’aula, que desperta la curiositat, que recomana bons
llibres, i que, sobretot, vetlla per consolidar la capacitat de jutjar el món
amb criteri propi.
Per sort, el nostre país
és ple de bons mestres. Defensem-los!(Article publicat en el número de novembre de 2017 de la revista El Pou de la gallina)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada