Quatre
novel·les opten a endur-se el Premi Joaquim Amat-Piniella d’enguany. La
presentació dels finalistes serà el 16 de gener a la sala d’actes del Centre
Cultural del Casino, el veredicte es farà públic el 19 de febrer i aquesta vegada,
per primer cop des que s’atorga a obra publicada, comptarà amb una dotació
econòmica de 2000€ per al guanyador.
Els anys de la serp (Proa, 2017), de
Joan Rendé, és una novel·la de gran força literària que ha passat
inexplicablement desapercebuda per les llibreries. És la història de la
Consuelo, que de petita emigra, amb els pares, d’Andalusia al Pirineu. A partir
del punt de vista de diferents personatges, Rendé fa un retrat del xoc cultural
que suposa el moviment migratori i, sobretot, de la protagonista i les
penalitats que li toca viure.
Jo soc aquell que va matar franco (Proa,
2018), de Joan-Lluís Lluís, guanyadora del Premi Sant Jordi, és, en canvi, una
de les novel·les que més ressò van tenir l’any passat. El relat ucrònic que
demostra, a banda d’una amor incondicional per la llengua, una gran capacitat
fabuladora, planteja la història d’una mena de filòleg solsoní que fuig de la
guerra, un heroi humil que, després d’haver patit un suposat bombardeig
franquista sobre el camp d’Argelers, decideix matar franquistes i s’incorpora
al maquis. Què hauria passat si Franco hagués declarat la guerra als aliats i
hagués atacat la Catalunya Nord?
El camí de les aigües (Amsterdam, 2017),
de Carme Martí, és un ambiciós recorregut pel segle XX i un sincer homenatge a
les dones treballadores. Des de l’actualitat, la Laura, que viu un moment
emocional convuls, es refugia en les visites a l’àvia Maria Badia, cuinera, que
repassa receptes i moments viscuts. Història, gastronomia i coratge
s’entrellacen al llarg de les pàgines d’aquesta història rigorosament
documentada.
(Article publicat al Pou de la gallina, en el número de gener de 2019)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada