diumenge, 15 de gener de 2012

Més Planes que mai (75 anys de l'assassinat de Josep Maria Planes)

Fa uns dies, a través d'un article a Regió7, l'escriptor manresà Lluís Calderer ens recordava que l'agost passat va fer 75 anys que van assassinar el periodista Josep Maria Planes, i denunciava l'oblit amb què s'ha viscut la trista efemèride, tant des de Manresa en particular, com des de Catalunya en general.
Per això em sembla interessant reproduir un article que vaig publicar en el mateix diari el 3 de maig de 2008, l'any en què commemoràvem el naixement de Planes:


El traç segur del dibuixant Joan Vilanova i la ploma subtil del periodista Josep Maria Planes són actualitat. Tots dos van néixer fa poc més o menys un segle, a Manresa, i encara que les seves vides van seguir viaranys molt diferents, van coincidir en algunes publicacions bagenques. D'en Joan Vilanova se'n fa una exposició aquests dies [maig de 2008] al Casino. Pel que fa a Planes, les iniciatives han estat diverses.
Des de fa alguns anys, l'editorial Proa ha inicia la meritòria tasca de recuperar els escrits de Josep Maria Planes. Nits de Barcelona (Proa, 2001) és una mostra deliciosa d'allò que l'autor anomenava periodisme decoratiu. A mig camí del reportatge i la crònica de societat, i amb una prosa carregada d'ironia intel·ligent, hi retrata alguns locals emblemàtics de la vida noctàmbula de Barcelona. Els gàngsters de Barcelona (Proa, 2002) és un recull de reportatges que Planes va anar publicant, la primavera de 1934, a La Publicitat. Hi denunciava la delinqüència aixoplugada sota el paraigua ideològic dels grups anarquistes, sobretot de la FAI. Aquests i altres articles, així com la visió que del tema apareixia una setmana darrere l'altra a El Be Negre, van ser la causa que l'agost de 1936, amb els carrers i la seguretat controlats per aquells amb qui s'havia enemistat, fos descobert al seu amagatall, i assassinat brutalment en un vergonyós acte de covarda venjança. Tenia 29 anys. Finalment, Planes d'esport (Proa, 2007), aplega els articles dedicats al món esportiu i, molt especialment, els que formaven part del seguiment que, durant dos anys, va fer de la Volta Ciclista a Catalunya.
Per a qui es quedi amb ganes de llegir més coses de l'autor, o per a qui desitgi simplement fer un tast del seu papalloneig literari, l'espai web elaborat per Joaquim Aloy ofereix un apartat amb cent articles apareguts en publicacions manresanes i barcelonines. Planes hi parla de l'actualitat política i cultural, d'autors admirats com Guimerà o Dickens, de societat, d'art... A part d'això, el web inclou també imatges, testimonis, documents... que ens acosten a la figura d'aquell jove periodista que, des del 2002, té un carrer dedicat a la seva ciutat natal.
Proa ha publicat també la completa biografia que ha reelaborat i ampliat Jordi Finestres a partir de la que ja va publicar deu anys enrere, Josep Maria Planes. Set trets al periodisme a la Rabassada. Finestres és també un dels guionistes de la docuficció de TV3 "Els diaris de Pascal", en la qual el manresà és un dels protagonistes. Cal dir, a més, que aquesta sèrie ha brindat a qui signa aquest paper l'oportunitat de contribuir modestament a l'homenatge a Josep Maria Planes a través d'una novel·la escrita a partir dels guions televisius.


Recuperar Josep Maria Planes, però, és també recuperar la memòria històrica. Com denunciava Ignasi Aragay a l'Avui (20/03/2008), en el llibre Memòries I, del desaparegut Josep Benet, s'explica que l'assassí Justo Bueno, un dels personatges més sinistres vinculats al pistolerisme anarquista que denunciava Planes, assassí dels germans Badia i un dels qui va amenaçar el periodista manresà (i qui sap si un dels qui va estar al darrere de la seva mort), figurava fins aquesta setmana al Fossar de la Pedrera de Montjuïc com a "immolat per les llibertats de Catalunya".

(Article aparegut a Regió7, el maig de 2008)

I, encara, un altre article, aquest aparegut al Regió7 al setembre de 2009, on feia, amb certa frivolitat, una comparació entre Planes i l'heroi de les novel·les de Stieg Larsson, que ara torna a estar d'actualitat arran de l'adaptació cinematogràfica que ha fet Holliwood de la saga Millennium. N'estalvio el començament:


            Un dels temes centrals de l’obra de Larsson, deixant de banda les històries concretes dels personatges, és la mateixa feina del protagonista, el periodista Mikael Blomkvist, i més concretament el periodisme d’investigació. La recerca periodística és al centre dels tres llibres; d’aquí que la trilogia dugui com a títol genèric Millenium, el nom de la revista per a la qual treballa Blomkvist.
            Blomkvist, seductor en la quarantena, intel·ligent, compromès, condumidor compulsiu de cafè i a qui agrada sortir per televisió, es dedica a posar el nas en afers sòrdids i, sovint, incòmodes en una societat acomodada com la sueca. Denuncia pràctiques il·legals i immorals de caps de poderosos grups empresarials, es fa ressò del tràfic de dones més o menys encobert i, fins i tot, destapa un cas de corrupció de gran magnitud en el mateix cor dels serveis d’intel·ligència del govern.
            Aquest enaltiment del periodisme ben documentat m’ha recordat un dels escriptors manresans més interessants del segle XX, Josep Maria Planes. L’home que va fundar Imatges, va dirigir El Be Negre i va publicar, durant dos anys, un article periòdic a la coberta de La Publicitat, va ser també un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya. Bona mostra n’és el recull de reportatges publicats sota el títol Els gàngsters de Barcelona. El que hi diu és fruit d’un rigorós treball de camp a partir, sobretot, de fonts anònimes (expresidiaris, assassins a sou, mafiosos...). Hi denuncia la delinqüència encoberta sota els principis ideològics dels grups anarquistes, especialment de la FAI. Hi parla de la relació entre els atracadors i les associacions llibertàries. Aquests articles, juntament amb la denúncia solitària que va fer dels mateixos grups en relació amb l’assassinat dels germans Badia, o la visió que apareixia del tema a El Be Negre, van ser la causa que a l’inici de la guerra civil, amb la seguretat dels carrers controlada per aquells de qui havia exposat tota una col·lecció de draps bruts, fos descobert al seu amagatall, i assassinat en un acte vergonyós de venjança.
            La diferència entre Mikael Blomkvist i Josep Maria Planes és que el suec, com els bons herois madurs i seductors de les novel·les, surt airós de les aventures relacionades amb la seva feina de periodista d’investigació, mentre que el malaguanyat manresà, un periodista real i valent, va acabar amb set trets al cap a la carretera de la Rabassada.


(Part d'un article aparegut a Regió7, el setembre de 2009)

1 comentari:

  1. En Planes...Sí, tot un personatge. Tu ho has dit ben clar: malaguanyat...

    ResponElimina