Poetes joves (III Trobada de Poetes de la Catalunya Central)

            La Tercera Trobada de Poetes de la Catalunya Central, que organitza Òmnium Bages en el marc de la setmana d’activitats al voltant dels Premis Lacetània, i que va tenir lloc al local la Peixera el passat 24 de novembre, va centrar-se per segon any consecutiu en la poesia jove. Sis poetes, quatre dels quals hi eren presents (els altres dos van cedir alguns versos per al llibret que es va repartir entre els assistents), van demostrar la força i la vitalitat de la poesia a les nostres comarques.

(La foto és de la trobada de l'any passat)

            Amb estils, tons, referents i influències molt variats, Jordi López, Sònia Moya, Santi Rufas i Víctor Verdú van oferir un tast de la seva obra, acompanyats amb la guitarra delicada de Pau Ruíz, que sembla que acariciï les cordes com qui no vol la cosa i sempre troba la nota justa per acompanyar la paraula dita. El vallesà Jordi López, que conserva força vincles amb la capital del Bages, on ha viscut alguns anys, va oferir els seus poemes, carregats de sarcasme, amb una acurada escenificació a mig camí entre la recitació i la performance. La cerdanyolenca Sònia Moya, que també fa temps que viu entre nosaltres, va demostrar una vegada més que es poden dir veritats punyents, que es pot analitzar sintàcticament la vida quotidiana, amb una dolçor corprenedora. El manresà Santi Rufas (un dels qui demostra, amb una veu personal i una poesia fresca, que a l’edat en què els futbolistes ja s’han retirat els escriptors encara són –som!— joves) va definir alguns matisos, en forma de poemes, del personatge de ficció (un curiós individu solitari) que protagonitza molts dels seus versos. I, finalment, el lleidatà Víctor Verdú, professor, músic i poeta que actualment viu a Santpedor, va recitar, amb ímpetu, uns quants dels seus poemes, gairebé epigramàtics, que van a l’essència de les coses amb un llenguatge depurat i precís. No hi van poder ser el manresanocasserrenc Josep Grifoll, de qui amb tot es van llegir alguns dels seus versos inclassificables, ni la Laia Noguera, també establerta a Manresa, que a poc a poc, a base de premis i reconeixement, es va consolidant com una de les veus joves més potents del panorama líric en la nostra llengua.

            Iniciatives com aquesta són necessàries, perquè serveixen per donar cobertura als autors de casa, per consolidar una marca literària de qualitat associada a la Catalunya Central. Òmnium Bages està plenament compromès amb aquesta tasca, ara potser caldria que llibreters, institucions i mitjans s’hi impliquessin una mica més.

(Article publicat a la revista El pou de la gallina, en el número de gener de 2012)