L’Eulàlia és una nena molt malalta que,
l’any quaranta, amb nou anys, somnia en ser maniquí i sortir a les revistes com
la que publicaven els magatzems Jorba, en la filial barcelonina dels quals
treballa el seu pare. La curació de l’Eulàlia arribarà de la mà d’un metge
conegut de la família paterna, ni més ni menys que el pediatra Simeó Selga. El
paper dels manresans i de Manresa a la novel·la A punt d’estrena (Columna, 2016), de Maria Carme Roca, és
secundari, però suficient per cridar l’atenció del lector bagenc, especialment
si compta amb una certa edat.
El
món de la costura plana al llarg de tota la història (el títol dels 72 capítols
juga amb el llenguatge de la confecció tèxtil) i, seguint aquest patró, podríem
dir que la novel·la està prou ben cosida. L’autora va sembrant incògnites que
mantenen l’atenció i, al capdavall, el món de la moda és només la
circumstància, l’excusa, per parlar, com la majoria de novel·les que repassen
el recorregut vital d’un personatge, de les grans passions: l’ambició, la
maldat, l’amor, el desengany... Maria Carme Roca té, a més, l’habilitat de
recrear una època, una Barcelona i un ambient que farà les delícies dels qui ho
recorden. Així, per exemple, amb els personatges de ficció s’hi barregen
personatges reals, com el doctor Selga o l’actor Joan Capri. L’autora s’ho fa
venir bé per incloure en la trama fets històrics com el casament de la duquessa
d’Alba, o quan el FNC va penjar una senyera a Montserrat, o el polèmic
comentari del senyor Galinsoga, director de La
Vanguardia (“Todos los catalanes són una mierda”), durant una missa en
català, o la vaga dels tramvies, o el Congrés Eucarístic... Però també són
freqüents les referències a qüestions de la vida quotidiana, com els productes
populars de l’època (Norit, Cerebrino Mandri, màquines de cosir Singer o cuines
Corberó), l’ús de les lavatives, la tradició de l’ou com balla o l’estrena de
la pel·lícula Gilda al Coliseum.
L’Època
i la geografia urbana barcelonina són, doncs, al costat de l’Eulàlia (i la seva
atribolada vida professional i sentimental), les protagonistes d’A punt d’estrena. Sense menystenir algun
personatge secundari interessant, com l’àvia Consol, senyora d’aire
aristocràtic, que viu com si s’hagués quedat al segle XIX.
(Article publicat a la revista El Pou de la Gallina, en el número de setembre de 2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada