Les
quatre obres finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella d’enguany tenen un
denominador comú: totes evoquen el món de la infantesa i expliquen com un nen
perd la innocència i es fa gran. Tres d’aquestes obres, a més, són textos
autobiogràfics i, per tant, l’evocació del passat i la recreació del món
infantil hi són explicats en primera persona.
Les fantasies del nàufrag (Bromera,
2015), de Pep Albanell, Primer paisatge
(Gregal, 2016), d’Isidre Grau, i Ha nevat
sobre Yesterday (Proa, 2016), de Gabriel Janer Manila, són relats
d’escriptors destacats que han superat la setantena d’anys, pertanyents a
aquella generació d’escriptors que, nascuts poc després de la Guerra Civil i
formats durant el franquisme, van recuperar la literatura catalana a partir
dels anys seixanta i, sobretot, dels setanta. Albanell se centra en el
descobriment de la literatura com un element imprescindible en el seu
desvetllament vital. Grau recrea, amb una forta dosi de lirisme, els escenaris,
les figures i els moments que recorda de la seva infantesa a Cerdanyola del
Vallès, com si es tractés d’una col·lecció de postals i fotografies antigues.
Janer Manila recupera l’univers de la seva infantesa i joventut, fins que va
començar a fer de mestre, a través de gairebé quatre-centes pàgines on el
protagonisme és tant o més d’aquells a qui va conèixer com del propi autor i la
seva experiència viscuda. És curiós observar com el paradís de la infantesa,
malgrat haver estat ple de penalitats, misèria, persecucions... no deixa de ser
un refugi al qual molts escriptors tornen quan enfilen l’últim tram de la vida.
El cas del quart finalista –La sega (Proa,
2015), de Martí Domínguez— és diferent. Aquí la infantesa perduda no és la de
l’autor, sinó la del protagonista de ficció, en Goriet, fill petit d’una
família de camperols valencians que, en plena postguerra, ajudaven (mig per por
i mig per convicció) els maquis, que veu com el seu paradís és esmicolat per la
por, el silenci i la tragèdia de la mort violenta.
Albanell,
Grau, Janer Manila i Domínguez han escrit quatre textos de primera qualitat, un
dels quals acabarà per convertir-se, al febrer, en el dissetè guanyador del
Premi Joaquim Amat-Piniella.(Article publicat a la revista El Pou de la gallina, en el primer número de l'any 2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada