diumenge, 8 de gener de 2017

La resposta intel·ligent

Aquest dimecres, 11 de gener, presentem el recull Mística conilla (Ed. de 1984), de Jordi Lara. Un llibre excepcional del qual ja penjaré algun comentari en aquest bloc més endavant.
De moment, recuperem l'article publicat fa exactament vuit anys al diari Regió7, arran de la presentació que vam fer de l'anterior llibre de Jordi Lara, Una màquina d'espavilar ocells de nit (Ed. de 1984, 2008).



                Molts catalans som víctimes d’un autodestructiu complex d’inferioritat, un impuls inconscient que ens fa renegar d’alguns trets essencials de la nostra cultura a favor dels sempre virtuosos valors basats en el cosmopolitisme, la multiculturalitat i la modernor. Per això molts costums i festes tradicionals han caigut en l’oblit, víctimes d’aquesta actitud promoguda, sobretot, per un progressisme mal entès que, en el fons, pateix d’una greu falta d’amor propi. És l’actitud que ens fa menysprear els vins autòctons i, a la vegada, reivindicar un boicot a productes israelians, l’actitud d’arrufar el nas davant tot allò que faci tuf de barretina mentre degustem goludament kebabs en algun local del Raval barceloní.
                Proveu, si no, d’afegir-vos a una conversa entre aquests messies de la multiculturalitat i introduir-hi, per reivindicar-ne la recuperació social, el tema de la sardana. De segur que sortiran a col·lació conceptes com carrincló, ridícul o xaró, i us tindran per un abominable agent de la dreta nacionalista o per un estúpid provincià que només se sap mirar el melic. El que fa modern, com tots sabem, és assistir embadalit a concerts d’allò que se’n diu “músiques del món”, com si hi hagués músiques d’altres planetes!
                Per això, en aquest context, cal agrair tant un llibre com el de Jordi Lara (Vic, 1968), Una màquina d’espavilar ocells de nit (Edicions de 1984), que dijous vinent, dia quinze de gener [de 2009], es presenta a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino de Manresa, per iniciativa d’Òmnium Bages.
                Jordi Lara és conegut dins el món de la música i la dansa d’arrel tradicional com a conductor de programes de ràdio i televisió. El que caracteritza tots els projectes que du a terme aquest autor vigatà és la seva visió natural i desacomplexada de l’entorn musical i dansaire de les audicions sardanístiques, amb l’objectiu de modernitzar-ne la imatge pública. De fet, Lara ha estat una de les veus més revulsives i imaginatives de la música i la dansa catalanes d’arrel.
                Una màquina d’espavilar ocells de nit (divertida i anecdòtica definició de cobla) és un llibre tan ben escrit com difícil de classificar. Lara hi fa un homenatge als anònims músics de cobla i als grans compositors com Juli Garreta i Pep Ventura, i ho fa movent-se entre la novel·la i el recull de contes, entre el llibre de memòries i l’assaig artístic sobre temes sardanístics. El fil conductor dels set (o vuit) relats autobiogràfics i interrelacionats que componen el llibre és el món de la sardana, retratat des d’un punt de vista fresc, que no renega del folklorisme, però que el transcendeix amb una prosa realment potent que ens fa afirmar, sense embuts, que es tracta de literatura de primera divisió.
                El llibre i la feina de Jordi Lara en la difusió de la sardana són una resposta intel·ligent (i artísticament reeixida) als detractors d’aquesta música, una resposta destinada a “sufocar les arrufades de nas dels provincians cosmopolites, faixon-victims, gregaris de la cultura de consum, alternatius d’aparador, interculturals de festival, espanyolistes disfressats de ciutadans del món, melòmans traumatitzats per tantes cobles desafinades i alguns intel·lectuals d’esquerres, una mica esnobs i sectaris, que detesten el fet social de la sardana i la irrefutable veritat artística de la cobla perquè la consideren patrimoni de la dreta folklòrica i possibilista”.

(Article publicat al diari Regió7, el dia 10 de gener de 2008)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada