dimarts, 10 de gener de 2017

@KRLS

Avui fa un any que Carles Puigdemont és president de la Generalitat. L'últim dia de l'any, al suplement Lectura, del diari Segre, que repassava els esdeveniments i els personatges del 2016, hi publicava, en comptes de l'article habitual, un breu retrat del president que reprodueixo a continuació.


                El president Puigdemont va irrompre a la primera línia de la política catalana per sorpresa i per la porta gran, d’alcalde de Girona a President de la Generalitat d’un dia per l’altre, en l’últim sospir d’una negociació que ja tothom donava per perduda. Els uns valoren el seu tarannà discret i d’altres abominen de la seva tofa inversemblant; a molts els va sorprendre el seu bagatge humanístic quan, en ser investit i prendre possessió del càrrec, va citar Gaziel i Pairolí, i molts el situen lluny de la solidesa com a líder i del perfil d’estadista del seu predecessor. La seva durada al capdavant de la primera institució del país és, però, una incògnita: hi ha qui li augura un fracàs imminent, qui el veu com un president de transició i qui ja el voldria com a president d’una futura República Catalana que, arribat el moment, qui sap si proclamaria a través d’una piulada a Twitter.

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, l'últim dia de l'any 2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada