Si l’any passat, o
en qualsevol altre moment, ens haguessin fet associar un color amb la diada de
Sant Jordi de ben segur hauríem optat, d’entrada, pel vermell, que és el color
que veiem per defecte quan pensem en les roses que omplen els carrers, les
botigues i les cases aquest dia. El roig és, també, un símbol de la passió que
intercanvien els enamorats, i no hem d’oblidar que Sant Jordi és el Sant
Valentí de molts catalans. A més, bona part dels llibres que es publiquen i que
són a les parades per Sant Jordi porten associat aquest color (des d’aquells de
lladres i serenos que retraten crims sanguinolents, fins als que mostren el
bategar del cor dels amants de les històries romàntiques).
Enguany, però, més
que no pas vermell, ens toca de viure un Sant Jordi de color groc. El groc és
un color poc popular a l’hora de vestir-se o escollir algun ornament (de fet, és
un color difícil de combinar). El món de l’espectacle té pràcticament prohibit
el color groc des que Moliere, pel que sembla, va caure fulminat, a dalt d’un
escenari, vestit d’aquest color. Però resulta que s’ha convertit en un símbol
de llibertat o, més ben dit, de desig de llibertat. Per això, mentre quedarà
una sola persona injustament empresonada per motius polítics i sentirem, per
tant, que una part de nosaltres mateixos està empresonada, caldrà que el groc
inundi els carrers dels nostres pobles i ciutats. I, a qui no li agradi, que
miri cap a una altra banda. I, qui se senti incòmode, que reflexioni sobre d’on
li ve aquesta incomoditat. Cal que regalem roses grogues (al costat de les
vermelles, per què no?); cal que ens pengem llaços grocs a la solapa, o al pit,
o que en pengem a la parada de llibres o de l’entitat de la qual formem part;
cal que n’hi hagi de lligats a les baranes i als balcons... avui, que és Sant Jordi,
però també demà i, si convé, demà passat, i, com a mínim, fins
que la bona gent que tenim a la presó hagin estat alliberats. I, posats a fer,
si regalem una novel·la negra, pensem que d’aquest gènere narratiu els italians
en diuen giallo, és a dir, groc.
(Article publicat a la revista El Pou de la Gallina, en el número de maig -que surt per Sant Jordi- de 2018)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada