Fins
a primers de març encara hi ha temps de visitar la magnífica exposició La mort va caure del cel. 80 anys dels
bombardeigs franquistes a Manresa, un dels encerts més indiscutibles de la
qual és l’espai on s’ubica, que resulta ser, a la vegada, segurament la peça
més preuada de la pròpia exposició: el refugi antiaeri de la Renaixença, al
carrer Canonge Montanyà. Al llarg del recorregut per les quatre galeries de
l’espai, el visitant coneix com era un refugi i on estaven situats els de
Manresa, mentre se sent la recreació fictícia d’una conversa enmig d’un
bombardeig; és il·lustrat sobre l’objectiu de bombardejar sobre la població
civil i sobre els dos bombardejos que va patir la ciutat, a les acaballes de la
guerra; també pot veure un audiovisual on diversos testimonis els recorden. La
galeria més impressionant, però, és aquella en què s’ha dedicat un espai a les
víctimes, cadascuna de les quals té la seva imatge sobre una cadira, mentre
unes veus (en cada cas, de la mateixa edat i sexe de la víctima) van dient els
noms i els anys que tenia cadascú quan va morir sota les bombes.
El
cas és que els manresans poc es pensaven que la ciutat es convertiria mai en
objectiu de bombardejos i molts ciutadans, per tant, estaven en contra de la
construcció d’aquests refugis, que veien com una despesa innecessària. La Junta
de Defensa Passiva de Manresa, que vetllava per la protecció en cas d’atac
aeri, va fer, en aquest sentit, una feina molt valuosa: a banda d’incentivar la
construcció de refugis, van establir unes normes d’obligat compliment, va
instal·lar alarmes en diferents punts de la ciutat, va establir punts de
vigilància i van proposar mesures per minimitzar l’impacte d’un possible
bombardeig.
35
manresans (un terç dels quals eren nens o adolescents) van perdre la vida en
els dos bombardejos, sense comptar els ferits que possiblement van morir més
tard. L’exposició que ha muntat l’Associació Història i Memòria de Manresa
serveix per no oblidar-los i per recordar una de les pràctiques més absurdes i
cruels que es van posar en pràctica durant la Guerra Civil: el bombardeig sobre
la població civil.
(Article publicat a la revista El Pou de la gallina, en el número de febrer de 2019)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada