Aprendre a escriure

No tothom que està alfabetitzat sap escriure. Escriure bé, vull dir. Perquè una cosa és conèixer l’alfabet i fer més o menys faltes d’ortografia o de gramàtica, i una altra de molt diferent és construir textos coherents, adequats i cohesionats. I si parlem de crear textos amb voluntat literària (és a dir, ben escrits, atractius, honestos i capaços d’explorar l’ànima humana), la quantitat de bons escriptors disminueix.

                Es pot aprendre a escriure literatura? La resposta és complicada i no és la mateixa per a tothom. La proliferació d’escoles d’escriptura sembla indicar que sí, que se’n pot aprendre. I és evident que l’aprenentatge i la pràctica de tècniques i models d’escriptura creativa pot beneficiar els aspirants a publicar. Per això, periòdicament trobem a les llibreries l’obra d’autors que han passat per una d’aquestes escoles: un exemple recent és el recull de relats Xocolata espessa (Gregal, 2018), on participen les manresanes Montserrat Vilarmau i Imma Cortina. Però si no hi ha un bagatge de lectures, una certa capacitat fabuladora i una mínima capacitat innata, aquest aprenentatge resulta complicat. En el seu llibre Escriure. Memòries d’un ofici (Periscopi, 2018), el conegut creador de novel·les populars Stephen King classifica els escriptors en quatre categories: dolents, competents, bons i genials, i assegura que “malgrat que sigui impossible fer d’un mal escriptor un escriptor competent, igual d’impossible que fer d’un bon escriptor un escriptor genial, sí que es possible, amb molta dedicació, esforç i ajuda, fer d’un escriptor competent un bon escriptor”. Crec que hi estic d’acord. Com també subscric altres de les afirmacions i consells que dona King, i que, al capdavall, es podrien resumir essencialment en un: “Si vols escriure, sobretot has de fer dues coses: llegir i escriure molt”. Per més que la crítica hagi trinxat sovint les seves novel·les, Stephen King ha demostrat una gran habilitat per inventar històries sorprenents i una capacitat més que notable per explicar-les amb ofici. I ha propiciat que els seus llibres tinguin milions de lectors. L’obra de King no formarà mai part dels cànons acadèmics, però és una veu amb prou autoritat perquè l’escoltem tots aquells que aspirem a publicar narrativa amb cara i ulls.

(Article publicat a la revista El Pou de la gallina, en el número de març de 2019)