dijous, 13 de febrer de 2020

Finalistes de l'Amat-Piniella

                Quatre obres opten al vintè Premi Joaquim Amat-Piniella d’enguany: Fugir era el més bell que teníem, de Marta Marín-Dòmine; Sis nits d’agost, de Jordi Lara; A l’amic escocès, de Maria Barbal; i Per tenir casa cal guanyar una guerra, de Joan Margarit. El dia 15 de gener es presentaran al Centre Cultural del Casino, de Manresa, amb la presencia de Lara, Marín-Dòmine i els editors de les altres dues, que llegiran textos dels absents.
                Fugir era el més bell que teníem (Club Editor) i Sis nits d’agost (1984) són novel·les atípiques. En realitat, la classificació com a novel·la (si l’entenem com a text narratiu de ficció) pot fins i tot resultar forçada, en aquests dos casos. Una i altra presenten el periple dels autors per reconstruir l’experiència de persones reals (el pare errant, en el cas de Marín-Dòmine; l’activista i filòsof Lluís Maria Xirinacs, en el cas de Lara). Són exercicis literaris que combinen la narració literària, la descripció creativa, el diàleg pragmàtic, la citació de testimonis i la reconstrucció d’episodis reals.
                Amb un llenguatge carregat de poesia i una estructura en forma de mosaic, Marta Marín-Dòmine reflexiona sobre el procés de recuperació de la memòria, històrica i personal. “He volgut escriure sobre la forma que han pres els murmuris als racons dolços o cantelluts dels cossos d’aquells que com jo han tingut uns pares que van ser nens durant la guerra”, diu l’autora, que construeix un relat sobre personatges desarrelats i tornats a arrelar, com ella mateixa: errants, exiliats, nòmades... qui sap si fugitius.


                Per la seva banda, Lara, fascinat per l’aura de misteri que envolta la mort de Xirinacs (que va decidir morir d’inanició en plena muntanya, l’any 2007, entre el pla de Pegot i Vidabona, al Ripollès), explica com ell mateix es recupera de ferides internes i externes a través de la recerca i la reconstrucció, novel·lada, de la vida, les idees i els darrers dies del protagonista, un “pacifista que dispensava la violència si venia de l’oprimit”, un “capellà corcó dels seixanta, agitador desganat dels setanta (···), filòsof rampellut dels darrers anys”, a qui un amic va acompanyar, serenament, a morir.


                Les altres dues obres finalistes del vintè Premi Joaquim Amat-Piniella estan escrites per figures consolidades de la literatura catalana actual: Joan Margarit és, probablement, el poeta més llegit i reconegut, i Maria Barbal no ha deixat de ser, des que va publicar la seva primera novel·la fa trenta-cinc anys, una de les veus narratives més celebrades i reconegudes. Dos escriptors de pes, doncs, el prestigi dels quals afegirà pressió al jurat, que ha de triar entre quatre obres d’una gran qualitat literària.
                Per tenir casa cal guanyar una guerra (Proa) és un llibre de memòries on Joan Margarit explica la seva infantesa i joventut, amb tots els periples domiciliaris que va haver de viure durant aquella època: Sanaüja, Rubí, Figueres, Girona, Barcelona, Tenerife... Són alguns dels llocs on va viure, amb els pares, amb els avis o en una residència d’estudiants. Amb una prosa nítida i efectiva repassa l’època, doncs, en què es consoliden els fonaments de la seva vida que, en el seu cas, són també els fonaments de la seva poesia. És com una mena d’epíleg a la seva obra poètica completa, una explicació de l’origen dels poemes que ha publicat i que publicarà. A Margarit mai no li ha fet res d’explicar als lectors d’on surten els seus poemes, perquè sap que poden arribar fins on el lector sigui capaç de copsar-ne els matisos.


                A l’amic escocès (Columna) és una novel·la de tall més o menys clàssic, que forma part de l’anomenat “cicle del Pallars”, on també hi ha Pedra de tartera, Mel i metzines i Càmfora. Explica la història de Benet Escrig, un home honest i responsable que, nascut en una vall pirinenca, enamorat de les lletres i amant del dibuix, es veu obligat a dur una vida diferent de la que havia somiat. Després de la guerra, on és ferit al cos i a l’ànima, el Benet acceptarà la seva vida i s’enamorarà d’una noia bella i trista. A l’amic escocès és, sobretot, una història d’amistat i amor, però no tan sols d’amor entre persones, sinó també d’amor a una terra i un paisatge, d’amor a la literatura i d’amor a la llengua.


                El 19 de febrer, a l’auditori de la Plana de l’Om de Manresa, sabrem si el premi Amat-Piniella se l’endú Joan Margarit, Maria Barbal, Marta Marín-Dòmine o Jordi Lara.

(Article publicat, en dues parts, a la revista El Pou de la gallina, en els números de gener i febrer de 2020)

Cap comentari:

Publica un comentari