El món de la
literatura infantil i juvenil està de dol. La mort de Josep Maria Aloy deixa
aquest àmbit sense un dels seus principals referents. Potser no era una persona
pública àmpliament coneguda i reconeguda –de ben segur que no ho era tant com
es mereixia—, però les mostres de condol, de suport a la família i de
reconeixement públic aparegudes quan es va conèixer el seu traspàs demostra que
era una persona admirada i estimada en l’àmbit de la cultura en general i en el
de la literatura per a infants i joves en particular. Al funeral hi vam poder
veure, acompanyant-lo, editors, il·lustradors i alguns dels autors més
importants del ram, com Pep Molist, Maite Carranza, Pere Martí o, naturalment,
Josep Vallverdú. Jordi Estrada, a Regió7,
publicava aquell mateix dia un emotiu article on emulava l’última conversa que
ell i jo hi havíem tingut a l’hospital, una setmana abans, on “vam recordar
amics absents i dies feliços, com les vetllades a la biblioteca de casa teva,
en companyia de tants i tants lletraferits que avui se senten tan orfes com
nosaltres”. Valentí Gubianas penjava un dibuix als seus comptes d’Instagram i
Facebook on li agraïa la saviesa i el suport. Molts n’hem compartit algun
record. Joaquim Carbó li va dedicar, a Núvol,
un article personal i alhora força exhaustiu on repassa la trajectòria d’Aloy i
reconeix la important tasca que el manresà va dur a terme al llarg de més de
cinquanta anys.
S’ha parlat de
Josep Maria Aloy com un estudiós i crític constant, meticulós, perseverant,
rigorós, incansable... i també, és clar, com un home afable, discret, serè,
honest i generós. Precisament aquesta darrera qualitat, la generositat, es
desprèn d’una de les afirmacions que fa Joaquim Carbó en el seu article: “La
passió per conèixer, jutjar i facilitar als lectors l’obra que hem publicat els
seus contemporanis va frenar, segurament, l’obra creativa a l’Aloy”.
Ens
ha deixat, doncs, algú que va preferir dedicar el seu talent més a difondre
l’obra dels altres que no pas a crear la pròpia, tan breu com interessant. Els
qui, com a autors i com a lectors, ens en vam beneficiar, només podem estar-li
agraïts.(Article publicat a la revista El Pou de la gallina, en el número de març de 2020)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada