Fuster i Rabés

                Confesso que, malgrat mantenir-hi algunes coincidències professionals, ideològiques i d’origen geogràfic, desconeixia completament la trajectòria de Ramon Fuster i Rabés, una de les figures més importants de la pedagogia catalana durant el franquisme. Ramon Fuster i Rabés. Biografia del mestre (Pagès, 2020), l’extensa, completa i documentada biografia que n’acaba de publicar el manresà Genís Sinca, l’ha tornat a l’actualitat i m’ha permès descobrir la dimensió humana i la vàlua professional del fundador de l’escola Tagore, un dels pocs centres que, als anys cinquanta, va apostar per l’educació activa i, sempre que va poder, per la llengua catalana. La figura de Fuster (pedagog, cristià i catalanista, compromès amb les tres causes), però, va més enllà: home d’acció, va ser un dels principals impulsors de la revista Cavall Fort, va estar directament implicat en el naixement del diari Avui, va dirigir l’Escola de Jardineres Educadores (mestres del que avui en diríem educació infantil) i va ser degà del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya, que va democratitzar, desburocratitzar i catalanitzar.

                Sinca en parla amb la passió habitual que dedica als personatges que biografia. Amb rigor documental (fruit d’espigolar textos del mateix Fuster, però també de personalitats com Marta Mata, Montserrat Roig, Joan Triadú o Albert Balcells) i aprofitant la llarga llista de testimonis que recorden el mestre i activista en les seves diferents etapes (des de la filla Maria, fins a antics alumnes de Fuster, com Federico Mayor Zaragoza, Miquel Roca Junyent o Ernest Maragall, passant per amics o col·legues com Espar Ticó, Jordi Pujol o Albert Jané), Sinca ha confeccionat un llibre que recorre, de manera exhaustiva i gens farragosa, la trajectòria professional i l’evolució vital del pedagog, que el 1965 va publicar un petit volum titulat L’educació, problema social, una anàlisi aguda i reveladora de la situació de l’ensenyament a l’època, que, entroncant amb les idees avançades de l’Escola Nova republicana, aposta per una educació que no sigui un simple ensinistrament, sinó una porta a la reflexió activa i crítica.

(Article publicat a la revista El Pou de la gallina, en el número d'abril de 2020)