dissabte, 1 d’octubre del 2011

El valor de la ironia (a propòsit del cicle Tocats de Lletra)



            Entre la cinquantena d’actes que atapeeixen l’agenda cultural manresana durant aquest octubre amb motiu del cicle Tocats de Lletra, n’hi ha de molt varitats i destinats a públics ben diversos. Permeteu-me, però, que (amb un punt d’ironia, que és el tema que centra l’actual edició, i sense cap més intenció que analitzar una mica el món en què vivim) faci una classificació, en tres grups, dels actes en funció del valor monetari que se’ls atorga.
            Grup 1: hi ha tres actes en què el públic haurà de pagar el preu simbòlic de tres euros. Tenen en comú que es fan al vespre i en espais tancats. En dos dels casos, en tractar-se de recitals duts a terme per actors de renom (Lluís Marco, acompanyat pel pianista Joan Martorell, recita poemes de Pere Quart; i Vicky Peña que, amb el seu fill Orestes Gas, posarà veu als versos d’Ángel González), sembla lògic que es vulgui regular una afluència de públic que es deu preveure massiva. En l’altre cas, la projecció de la pel·lícula Le signe du Lion, d’Eric Rohmer, amb presentació de Lluís Calderer, tinc la sensació que es fa pagar per no establir un precedent de cinema gratuït a la ciutat, més que no pas perquè es prevegin bufetades a l’hora d’entrar, que tant de bo...
            Grup 2: hi ha tres actes més que són gratuïts i, per si algú ho dubta, el programa en destaca aquesta condició. Són tres recitals poètics que, com els anteriors, es fan al vespre i en espais tancats. El fet que se n’especifiqui la gratuïtat deu ser perquè parlem del recital que inaugura el cicle (Drapets al sol, on el planter del Casal Familiar Recreatiu escenificarà poemes escrits per a l’ocasió), un dels que el tanca (amb Joan Margarit i Pere Rovira recitant-se a Complicitats poètiques) i un que es fa en un equipament que no és municipal, a l’Auditori de la Plana de l’Om (Tanquem els ulls i el pensament que voli, on Montserrat Carulla s’enfrontarà amb versos de Josep Maria de Sagarra).
            Grup 3: la gran majoria d’activitats (una quarantena) no tenen especificat el preu i tampoc es diu que siguin gratuïtes. Tanmateix, tothom sap que hi pot assistir de franc: recitals a l’aire lliure (amb actors, actrius i músics de primer ordre, com Mar Ulldemolins, Ferran Rañé o Anna Barrachina), exposicions (una sobre Pere Calders a la Biblioteca del Casino i una altra de fotografies “iròniques” a la Casa Lluvià), activitats infantils (se’n fan una bona colla, al voltant del Quixot, en diferents biblioteques veïnals), i, sobretot, diverses presentacions de llibres, clubs de lectura i visites d’autors (alguns dels quals ben coneguts: com Matthew Tree, que parlarà de la seva experiència com a escriptor anglès en llengua catalana; Jaume Cabré, que presentarà la seva darrera novel·la, Jo confesso; Empar Moliner, que participarà en el club de lectura de la Biblioteca del Casino arran de No hi ha terceres persones; o Joan-Lluís Lluís, que conversarà a partir del seu llibre Xocolata desfeta).
            A qui se li acudiria, avui i aquí, fer pagar ningú per anar a veure i escoltar un escriptor? A qui se li acudiria ni tan sols insinuar que és una activitat gratuïta? I ara! Tothom sap que amb el caliu del públic i una bona ensabonada els escriptors es donen per ben pagats.

(Article publicat a Regió7 el dia 1 d'octubre de 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada